Tolerància

Dimarts 30 d'abril 2013

A hores d'ara el Real Madrid ja no guanyarà el que ells ens diuen la décima, pels meus comptes seria la quinta, les cinc primeres són les d'en Francu i són il.legals. Van anar a la copa d'Europa per orden del dictador. En aquella època les lligues les guanyava el Barça d'en Kubala. Ara estic content. Amb aquesta gent poca tolerància. Em solo vantar, i no em fa cap vergonya admetre-ho, de tenir-ne poca en coses que considero importants i més quan no se'm donen arguments sòlids ni cap mena d'opció de defensa. No em crec que em diguin que un hagi de ser tolerant amb certes idees, amb algunes maneres de viure, amb els gustos, amb els colors, amb les ideologies ... no, no m'ho crec. La tolerància s'ha de reduir a la mínima expressió quan s'esdeven certes actituds. No cal confondre tolerància amb civisme i convivència, ambdós conceptes són massa amplis i crec que inclouen l'us d'un cert nivell d'intolerància a tot el que comporti toxicitat i puguin arribar a afectar  el nostre dret d'existir com a poble i com a subjectes i s'arribin a agredir símbols i persones que per a molts poden arribar a ser sagrats i intocables. El futbol no deixa de ser una simple anècdota passional. No, no tot val. Tolerant sí, sempre que et tolerin i el que passa ara al reino de España ja va més enllà de qualsevol límit, fins i tot l'abad de Montserrat rep ... traspassar límits ... intolerable.