Pedagog

Divendres 24 de maig 2013

Els divendres no solo escriure. Ho tinc preparat. El cansament de la setmana i altres activitats em fan aparcar l'escriptura i la lectura. Moltes vegades perdo el temps mirant la tele o el guanyo descansant, depèn de com es miri tot plegat. Dijous vaig parlar d'en Moustaky i m'adono que no queda gens clara una frase escrita al post. Parlava d'un bon pedagog i d'un mal mestre, i no em referia a en Moustaky. No el vaig conèixer i sols en conec alguna de les seves cançons i para de comptar.

El dijous quatre d'abril vaig titular el post amb el títol de mestres i avui voldria tornar a parlar sobre aquest tema aprofitant l'avinentesa de la mort del jueu errant de pàtria grega i la incidècia que hagi pogut tenir o no amb el meu coneixement de la llengua francesa. Le métèque va ser la primera cançó francesa que vaig conèixer a l'escola. En Capses, monsieur Prat, ens la feia escoltar i traduir. Deien que era un mal mestre, potser ho era. Massa bon home i totalment mancat d'autoritat. Sempre se'l prenien de cap d'esquila i els alumnes en feien befa constantment. No puc dir si sabia molt o poc francès, el que sé és que encara tiro del seu, et pour être étranger assez bien em vanto moltes vegades. El què sé, i ho sé del cert, és que llavors, era petit, tenia sèries dificultats d'articulació i de llenguatge. Els idiomes serveixen per a comunicar-nos, va dir als pares en una tutoria. Comprensiu. Hi havia una molt bona professora en el sentit de saber-ne, es deia Montserrat Reixach. La vaig tenir a segon de batxillerat i em censurava quan no era capaç d'articular un so correcte. En vaig patir. No disposava, segurament per manca de maduresa, de la suficient seguretat per aprendre gaire cosa amb algú com ella. Ara l'engegaria més enllà d'on es pon el sol o, simplement, em faria llàstima. Bloqueig emocional i fisiològic se'n deu dir del que patia llavors. Qüestió de marges, de pedagogia, de tolerància ... què ha estat millor, seguir l'ensenyament al ritme de cadascú amb les seves mancances o tallar el problema de soca arrel i evitar mals majors en el futur? Ves a saber, tot resulta vàlid. Les veritats absolutes pels que es fonamenten amb la poca base de les religions. Ara, amb la perspectiva que et dóna el temps, només sé que el francès que vaig aprendre a empentes i rodolons encara m'és útil i puc arribar a imaginar que après amb gaires imposicions i censures, hauria odiat el francès i de retruc a tots els francesos. Deu ser qüestió de pedagogia, de mà esquerra i de bon mestratge. Res a veure amb saber-ne poc o molt. Impressions personals.

Comentaris