M'amoïna

Dimarts 28 de maig 2013

M'amoïna bastant que darrerament s'estigui parlant tant de la memòria històrica i és possible que m'ho comporti aquesta mena de renascuda del fustigament mutu entre descendents de víctimes i de botxins del franquisme. M'agradaria que ja fóra un tema que no se'n parlés mai més i que s'haguera tancat bé per sempre. S'han fet les coses molt malament i més uns que altres o tots plegats, ja no sé què dir. Tampoc m'agrada que es torni a parlar tant de nazisme, de feixisme i de l'holocaust a Europa. És curiós, gairebé ningú parla, almenys no en tinc la sensació, de les pugues estalinistes, dels gulags  ni dels excessos del comunisme. Tot plegat m'amoïna. Hauria d'estar superat, però s'hi torna a caure una i altra vegada. Els Balcans no van servir per a res. Sóc dels que penso que els franquismes no han purgat i han mort als seus llits i acomodats en tots els sentits. Això ha fet més mal que bé. No puc estar d'acord en l'oblit. Sé, i em consta, que familiars vius de gent que van formar part del règim els incomoda el que dic. Gent catalana, perquè no ens pensem pas que els franquistes sols eren castellans. No cal deixar-ho córrer, massa mal es va fer. Èpoques de massa mobilitat interior de mà d'obra barata analfabeta inconscientment destinada a perpetuar un genocidi cultural i lingüístic amb complicitat de gent del país que demanen oblit en uns temps que tot sembla tornar i el govern democràtic actual del Reino de España sembla que es dediqui a reobrir masses ferides, masses mals records, masses tics poc grats que no cal ignorar. Tot plegat tufeja a ranciat i a resclosit de sagristia ... no és bo recordar-ho ... massa ... fa massa mal ... tampoc cal oblidar i, encara menys obviar.