Moustaki

Dijous 23 de maig 2013

No havia previst parlar d'en Georges Moustaki. Ha estat un d'aquells personatges que no hi penses mai fins el dia que no hi és. Le métèque i ma solitude deuen ser les úniques cançons que veritablement conec d'ell. Les altres em poder sonar i, com a molt, les puc identificar. M'agraden.  Le métèque em porta records contradictoris. Primera cançó que vaig entendre en francès. Un bon pedagog i deien un mal mestre. Encara tiro del seu francès aquí i a França. Demà pot ser que en parli. En Moustaki no era d'aquells cantants que coneixia massa. Sempre he estat més de Brel, de la Piaf, de la Barbara i menys de Ferré i de Brassens. La mare era de la Mathieu i de l'Aznavour. El pare deia que feien gorgueres. Les orelles a cal ferrer. Altres èpoques, altres gustos i estius a Llançà. Ara mateix escolto una especial versió del t'es beau, tu sais de la Piaf cantada per l'Ute Lemper. Cançó francesa associada al concepte de poesia cantada, la que m'agrada, la que escura els ossos i els deixa pelats, sense ensucrament, sense segones intencions i coses a mig dir a la catalana i sense ornamentacions a la italiana ... però no faig cap lleig a cap de les tres ... cançons ... llatines ... i si venen d'Egipte passant per Grècia, millor ... cançons de métèque et de juïf errant ... poesia simplement.

Comentaris