Gallines

Dissabte 4 de maig 2013

He sentit dir que algú que vol restaurar la memòria històrica demana responsabilitats a l'aviació italiana pels bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil. Demanen encausar als responsables d'aquella barbaritat. No sé si ho trobo bé. Jo no faria gaire res, ara em sembla massa tard. Els responsables d'allò, o són molt vells o han pogut morir plàcidament als seus llits sense que cap tribunal els hagi jutjat mai. Cal ara allò de correm-hi tots a restaurar el que s'havia d'haver penalitzat severament fa molt de temps? Deixeu en pau aquests quatre aviadors que, cap i a la fi, devien ser quatres soldats que rebien ordres, quan els feixistes de veritat d'arreu ben pocs van rebre i els d'aquí ni això.

El pare, que era un home poruc, però sencer i molt allunyat de la insolent covardia dels que el van manar durant gairebé tota la seva vida, els definia amb una paraula molt escaient i molt seva també. Deia que eren uns gallines. També hi incloïa els que van matar capellans quan va esclatar la guerra, malgrat tingués sis anys i els records fossin llunyans i vaporosos. No era una home valent. No, no ho era, i va abaixar el cap i es va dedicar a treballar, a creure i a voler un país i un futur millor del que havia heretat. Ara em faig creus d'on hem arribat per no haver capat els galls que fecundaven les gallines d'aleshores. Masses ous es van deixar covar i masses polls amb les mateixes idees n'han sortit amb la mateixa arrogància i amb la mateixa ignorància heretada de capellans amagadora de pors ancestrals de matar abans que et matin i que es foti tothom si jo vaig tip. Espantadissos com les gallines al veure el gall manaire que hauria valgut més que l'haguessin tirat a la cassola per Nadal i les restes potser haurien estat bé per fer-ne un bon brou que no sóc capaç de capir si ens hauria indigestat o hauria valgut més que l'haguéssim tira aigüera avall i no pensar-hi mai més.

Comentaris