Alzheimer

Dimecres 22 de maig 2013

Alguna cosa hi deu haver al subconscient, amagada ves a saber on, de les persones que pateixen l'enfermetat d'alzheimer que un bon dia esclata de sobte, es torna a amagar i mai més reapareix i aquesta mena d'autisme, d'absència, torna a formar part de la més bèstia de totes les quotidianitats. Llavors, una vegada perdut l'instant, ja no cal cap tipus de recerca ni de per què. Tot molt tràgic i decebedor. Ahir, no ho vaig veure, encara que tothom en parlés avui. Entrevista a l'Aznar per una canal espanyol. Avui he escoltat fragments per ràdio i se't remouen les tripes. Fastigós. Feixista l'adjectivava un company de feina. Crec que va errat, el feixisme disposa de més cromatismes, de mes matisos i de més tonalitats. Els adjectius que me'l fan definir són els de persona dolenta i fúnebre. La mare, al sofà de casa, molt malalta d'Alzheimer, amb un breu atac de lucidesa mentre mirada la tele, va veure que sortia aquest personatge i només va dir: aquest home és com e Francu, o estàs amb ell o ... (i es va passar el dit índex pel coll tranversalment), llavors va callar i no se'n recordava de res del que havia vist ni dit ... una dona que tenia molta por d'en Francu ... alzheimer.