Colònia

Dimarts 7 de maig 2013

Avui dimecres escric el pòsit de dimarts i mentre escrivia el de dilluns el dimarts, o sigui ahir. Escoltava Catalunya Ràdio i va coincidir que sonava el preludi del preludi de Santa Anna per a orgue de Bach i em vaig en recordar dels orgues renans de les esglésies de Colònia. Bach és el músic de la meva maduresa i de la particular visió que tinc de l'espiritualitat tenint en compte que sóc algú que no creu en divinitats. Malgrat això no em considero ni irreverent ni anticlerical, simplement puc arribar a considerar que els creients poden anar errats com ells ho poden creure de mi i em fascina la litúrgia i ho reitero. La música de Bach m'ha aportat espiritualitat i se'm fa difícil creure que la naturalesa humana, d'una manera o altra, en pugui prescindir i, és més, crec que la necessita en el sentit i en la mesura que cadascú li vulgui donar i li sigui útil sempre que no sigui norma impositiva i causa de patiments innecessaris i tampoc cal que actuí com a restricció reprimidora. D'això se'n diu estupidesa. Religió i espiritualitat conceptes antagònics. Norma i llibertat. Espiritualitat per a suportar l'existència, per creure que hi ha bellesa i que l'home la pot crear i gaudir-ne malgrat la lletjor i l'embrutiment que ens pot arribar a envoltar. Escut protector. Música de Bach per a rememorar visites a  Sant Martin, a Sant Gedeon, a Sant Pantaleon, a Santa Maria, o al Duomo i impregnar-te de la màgia sorgida tubs enllà de l'orgue i convertida en música divina ... sí, divina ... màgia o espiritualitat ... ves a saber què ... bellesa ... mesura ... Bach.