Núvols

Dilluns 6 de maig 2013

Com cada dia núvols i brusquineja. Les congestes solen arribar pel Cabrerès i el Ripollès cada tarda. Temps tèrbol com el meu caràcter. M'agrada el temps. El caràcter ja és tot una altra cosa. Avui estic com el temps. És un d'aquells dies que la sensació és totalment oposada a la del Cafè del Centre. Llavors la cafeïna deuria haver fet el seu efecte. Avui estic despullat. He cobrat. Puc viure. Puc pagar les factures i la hipoteca i no m'hauré d'endeutar. Els deutes formen part d'uns temps passats. Temps de problemes i temps de malalties no volgudes. Temps molt tristos i amargs i de fer el cor fort. Ara ha petat. M'adono que no estic massa satisfet. El fet té delicte. D'un pòsit a l'altre bipolaritat absoluta. Caràcter? Molts estarien contents i satisfets i jo no, en absolut. El meu disc dur ha estat programat per treballar i per fer la feina ben feta ratllant, com aquell qui diu, l'excel.lència i ho faig i ho gaudeixo, és veritat, però no estic satisfet, sempre tinc la sensació que que he perdut el temps treballant per pagar les factures i el dia a dia, el que deu fer tothom, i no he tingut la gosadia de plantar-ho tot i fer el que m'hauria agradat fet. El problema és que potser no ho he sabut mai. No tinc cap mena de vocació. Si fos un mafiós, seria l'executor perfecte. Vida poruga i poca empenta en tots els àmbits, en el personal, en la parella i en la família. No hi ha excuses, com el temps, i pel forat de la comuna. A viure i demà a veure sortir el sol pel cantó de Seva amb una mica de sort.