Mals capellans

Dimarts 21 de maig 2013

Fa una pila d'anys que vaig néixer. Aquell dia plovia. Deu ser per això que m'agrada tant la pluja. Aquesta primavera, si haig de ser sincer, em comença a embafar. Em manca el sol. No hi puc fer més, sóc llatí. Avui he fet una cosa que no sé si em dignifica com a bon demòcrata. Suposo que molta gent ho deu fer i jo ho he fet avui. Al matí de Catalunya Ràdio entrevistaven l'Albert Ribera de ciudadanos i he passat a escoltar Catalunya Música. Dec canviar. Temps enrere l'hauria escoltat, m'hauria cagat amb la mare que el va arribar a parir i, com sempre, m'hauria alterat. No val la pena. No m'aporta res ni ell ni la majoria dels polítics actuals. El camí el tinc clar i el que vull també. Els que no m'interessen, ni cas i els que m'interessen ja m'han dit tot el que m'han de dir. Ara ja n'espero coses definitives. Ningú m'aporta res de nou, només doctrina. Dels capellans m'interessen els bons sermons i dels polítics els continguts i les propostes. Odio les doctrines vinguin d'on vinguin. La majoria  de polítics em semblen ser una trepa de mals capellans que només bramen doctrines tronades i solen ser escoltats pels adoctrinats de sempre i amb els mateixos sermons. Massa retòrica, massa sermó i poc contingut ... a seguir pel camí de la república.