Ahnenerbe

Dilluns 27 de maig 2013

A vegades quedo sorprès com la gent més conservadora i més patidora per garantir el seu propi benestar se'ls pot arribar a transformar en un malestar permanent i universal. Encara cueja l'entrevista de l'Aznar a Antena 3. No em deixa de sorprendre que hi pugui haver gent, deixant de banda el fàstic que em produeix el personatge, combregadora de tronades doctrines i el vegin com un salvador de pàtries derrotades abans de començar. Se'm fa difícil, o molt fàcil, segons com es miri, poder entendre que existeixin súbdits de la corona borbònica espanyola que no s'adonin que bona part de la situació econòmica, política i social del Reino de España actual és per culpa seva, dels seus i de les seves doctrines. Ignorància col.lectiva? No sóc capaç de capir-ho. Sí, molta por escampada, tremendisme generalitzat i culpabilitzacions externes, mai cap autocrítica ... mai ... de tot el que passa quan el que ens està passat és només culpa dels veneradors de personatges d'aquesta mena i de ningú més. Manos límpias, Faes, subvencions a associacions enyoradores de passats tristos i tèrbols que ens precipiten de cap al pedregar. Cap solució immediata i problemes a massa curt termini. La història sempre ho certifica. Només un incís, crec interessant i recomanació de el plan maestro d'en Heather Pringle. Ahnenerbe doctrinària de Himmler. Gent elegida democràticament als anys trenta del vint en un estat alemany de dret. Ara es pot tornar a presentar i el poden votar ... Faes ... doctrina en un estat de dret del vint-i-u. El poble vota, tria i es troba amb el que es troba. Res a dir, tot legítim, llavors tots mutis i a la gàbia i cap queixa si hom se'l creu i el recolza ... cap. Em reservo el dret personal a queixa.