La bici

Dijous 2 de maig 2013

Massa ressaca del partit d'ahir. No hi ha excusa. Ara cal mirar endavant i reaccionar. Avui volia anar en bici i no hi he anat. No he pogut. Escrig i tinc llibres per llegir. N'estic acabant i en començo d'altres, un d'en Primo Levi, un altre d'en Cela i un d'en Miquel Yllà-Català sobre història vigatana. Escolto òpera, molta òpera, m'estic enfitant dels primers Wagners, el Fidelio de Beethoven, el caçador furtiu de Carl Maria von Weber i el Der Wildschütz de Lortzing. Romanticisme musical esplèndid i fresc. És una música que ara em ve de gust i la gaudeixo, altres hores em convenen altres coses. Em sobren el recitatius. A Rienzi ja no hi són. Amb la música vaig a batzegades, només sóc fidel a la música de Bach. La bici la deixaré per demà o pel dissabte. Tinc ganes de sortir de ciutat i enfilar per camins i turonets. La plana està verda. Mana aigua per a tot arreu i fa goig de veure. Segurament enfilaré camí de Santa Eulàlia de Riuprimer passant per Gurb i tornaré per La Guixa. Primer pujar i llavors gairebé tot baixada. No em descuidaré el casc sigui obligatori o no, tant me fot. Travessar Vic és un perill per qualsevol ciclista benaventurat que s'hi aventura. Poca gent respecta les bicicletes i els carrils bicis semblen estar pensats per un cap concebut per portar gorra i no apte per encabir-hi un barret. Tinc la sensació que els indígenes estan acostumats altres temps a anar a peu, amb ases o amb alguna tartana i, ara que van motoritzats a cavall, els ases semblen els que menen veloç i impacientment els trastos de quatre rodes consumidors de benzina. País mediterrani de terra endins i poca cosa a fer. Caràcter.