Miratge
Dijous 30 de maig 2013
Aquest petit miratge que ens fa viure enganyats i contents un bon dia peta i et fa ràbia que els dirigents del teu equip de futbol puguin fer les coses com les estan fent. No m'agraden i no m'ha agradat gens el que han fet amb l'Abidal. Puc entendre que no el vulguin i el despatxin. Cap i a la fi el noi fa una feina i tots hi estem exposats. Em molesten les maneres i la covardia d'aquest President que no dóna la cara per res, es justifica tot el dia, quan és capaç d'articular tres frases seguides amb sentit, i farda de valors i de donar exemple als infants ... no em facis riure ... quins? Almenys calla home! Sembles un capellà que predica el que no creus. Diners, xifres i màrqueting vingui d'on vingui, ja sigui de Bangladesh o de Qatar i ens tapen la consciència posant Unicef al cul dels jugadors; deu ser al lloc on deus creure que li deu correspondre i Qatar al pit al costat de l'escut. Monarquia totalitària allà i parlamentària aquí. Rècules del passat. Puc entendre que les circumstàncies del xicot han estat dures ... molt dures ... ha treballat i li has creat falces esperances de renovació i resulta que se l'ha enganyat des del primer moment i no has estat capaç treure la cara i afrontar la veritat com un senyor i oferir càrrecs de futur no consolen, ara es volia una altra cosa, el que hagi de venir ja vindrà. A pagès d'això se'n diu amagar el cap sota l'ala, a Pedralbes deveu fer servir una expressió castellana de gilipolles. Aquest nou Barça no em dóna cap confiança, ni cap mena d'il.lusió, em recorda massa l'època lletja i fosca del nuñisme. Voldria equivocar-me. Aquests darrers anys han estat memorables, però ja són aigua passada. La gent mediocre contagia mediocritat a l'entorn i la poca claredat i la covardia generen manca de confiança arreu i em temo que hem entrat en aquest terreny. Avui n'heu donat mostra i esteu en el vostre dret de no voler un jugador, segurament jo tampoc l'hauria agafat; li hauria fet entendre que el seu estat de salud no és el més òptim per jugar a aquest nivell, però calia claretat des del principi i no tanta comèdia per acabar fent el que ja es devia tenir pensat des del principi. Crear il·lusió és necessari per viure i per a prosperar, però ha de ser certa, la falsa crea desencís i desconfiança generalitzada. Em vull equivocar, però no, insisteixo, no m'agradeu, s'ha de ser més clar i, a vegades, radical. Mentre agradeu a la Vanguardia Española i a el Mundo Deportivo, oli en un llum, les vergonyes sempre quedaran tapades.
Aquest petit miratge que ens fa viure enganyats i contents un bon dia peta i et fa ràbia que els dirigents del teu equip de futbol puguin fer les coses com les estan fent. No m'agraden i no m'ha agradat gens el que han fet amb l'Abidal. Puc entendre que no el vulguin i el despatxin. Cap i a la fi el noi fa una feina i tots hi estem exposats. Em molesten les maneres i la covardia d'aquest President que no dóna la cara per res, es justifica tot el dia, quan és capaç d'articular tres frases seguides amb sentit, i farda de valors i de donar exemple als infants ... no em facis riure ... quins? Almenys calla home! Sembles un capellà que predica el que no creus. Diners, xifres i màrqueting vingui d'on vingui, ja sigui de Bangladesh o de Qatar i ens tapen la consciència posant Unicef al cul dels jugadors; deu ser al lloc on deus creure que li deu correspondre i Qatar al pit al costat de l'escut. Monarquia totalitària allà i parlamentària aquí. Rècules del passat. Puc entendre que les circumstàncies del xicot han estat dures ... molt dures ... ha treballat i li has creat falces esperances de renovació i resulta que se l'ha enganyat des del primer moment i no has estat capaç treure la cara i afrontar la veritat com un senyor i oferir càrrecs de futur no consolen, ara es volia una altra cosa, el que hagi de venir ja vindrà. A pagès d'això se'n diu amagar el cap sota l'ala, a Pedralbes deveu fer servir una expressió castellana de gilipolles. Aquest nou Barça no em dóna cap confiança, ni cap mena d'il.lusió, em recorda massa l'època lletja i fosca del nuñisme. Voldria equivocar-me. Aquests darrers anys han estat memorables, però ja són aigua passada. La gent mediocre contagia mediocritat a l'entorn i la poca claredat i la covardia generen manca de confiança arreu i em temo que hem entrat en aquest terreny. Avui n'heu donat mostra i esteu en el vostre dret de no voler un jugador, segurament jo tampoc l'hauria agafat; li hauria fet entendre que el seu estat de salud no és el més òptim per jugar a aquest nivell, però calia claretat des del principi i no tanta comèdia per acabar fent el que ja es devia tenir pensat des del principi. Crear il·lusió és necessari per viure i per a prosperar, però ha de ser certa, la falsa crea desencís i desconfiança generalitzada. Em vull equivocar, però no, insisteixo, no m'agradeu, s'ha de ser més clar i, a vegades, radical. Mentre agradeu a la Vanguardia Española i a el Mundo Deportivo, oli en un llum, les vergonyes sempre quedaran tapades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada