Constitucional
Dissabte 15 de juny 2013
M'està molt bé que en Pascual Sala, un magistrat del Tribunal Constitucional, s'hagi jubilat fa dies i es dediqui a venerar la identitat catalana dintre l'ordre constitucional i la trobi lògica. No m'ho han pas de dir ni de ratificar. No cal, i molt menys un magistrado español, m'hagi de dir el què haig de ser i rebre reconeixement per part seva, encara tinc la suficient dignitat per reconèixer el que vull ser per a mi mateix i moltes gràcies, i a partir d'aquí, cadascú pel seu camí. Que hem de desplegar l'Estatut? De què serveix si no ens transfereixen les competències ni els recursos necessaris legislats a l'addicional tercera d'una ley orgánica d'obligat compliment per part de l'Estado? De què serveix si no ho compliran i se la passaran pel forro? Poden prometre i prometre i tot acabarà com el rosari de l'Aurora, paraules que s'emporta el vent. No me'ls crec de res, com tampoc em crec en Cayo Lara quan dóna suport al dret a decidir des de Madrid i ho remata dient que no estamos hablando de ninguna partición de España; penós, això és com donar-te permís per sortir i exigir-te que a les nou del vespre siguis a casa perquè encara mano jo. Ridícul tot plegat. Un altre magistrat o magistrada, ja no ho sé, de cognom Casas, li ha vingut la urgència per a voler desplegar l'Estatut retallat i ribotat per consell de l'Alfonso Guerra, que s'ha apuntat a la moda mediàtica de ressuscitar els carcatrepus de la transcició i del nyap que ens ha portat a la situació política actual. Dijous va parlar al matí de Catalunya Ràdio. Visió molt particular de tot, la culpa sempre dels altres, sempre dels catalans, gent molt dolenta i conspiradora, potser té un xic de raó, la història comuna amb Espanya sempre ens ha portat a no parlar mai del tot clar per por a les clatellades, i ara resulta que vaig anar a la mani de l'11-M manipulat pel govern. Em recorda temps més antics i paranoia de veure conspiracions arreu. Cap vol sentir parlar massa de consultes i gens de dret a decidir. No entra a la Constitución. Els hem donat massa temps, masses oportunitats i no hi manera que ho entenguin. Deu ser una tara genètica i no em crec els que ens hi volen. El peatge a pagar és massa car i ja no cal. El meu problema, i d'una certa gravetat, és que desconfio, i molt, dels convergents i dels d'Unió ja no cal ni que en parli. Aquest fet em produeix una mena d'existència sense massa fe en la política i amb moltes ganes de que tot canviï d'una vegada. En Mas el trobo ferm, però també sóc conscient que no era ben bé això el que volia. Un dia o dos abans encara predicava que a la mani s'hi anava pel pacte fiscal. Suspens com a estadista. Em reconforta que la societat civil empenyi, i de quina manera, i que la història vulgui avançar amb valentia. Només voldria valentia política i no perdre pistonada i engegar als que ens fan nosa com en Duran, el gran problema polític del nacionalisme miserable submís de crèduls que s'empassen hòsties com rodes de molí. Prou de queixar-se de mal finançament, de mal tracte i única voluntat de perpetuar la dependència. Qui t'entengui que et compri; no, ni a preu de saldo i regalat et llençaria directament al rebuig no reciclable, ets algú que només serveixes pel que serveixes. Producte massa tòxic i contaminat. Et deus creure un Cambó i no li arribés ni a la sola de la sabata, malgrat en Cambó era un cabró, deien els avis republicans, que se'ns va vendre a preu de res i el van donar per allà on surt la merda els avis dels que manen ara al Reino. Diuen que Roma no paga traïdors, però a favor teu, tampoc crec que ho siguis, simplement ets una mena de botifler que viu de la mamella i ets l'instrument d'allà i de la cinquena columna d'aquí. Botifler o traïdor, Roma no et pagarà i la Tarraco libera et despreciarà.
M'està molt bé que en Pascual Sala, un magistrat del Tribunal Constitucional, s'hagi jubilat fa dies i es dediqui a venerar la identitat catalana dintre l'ordre constitucional i la trobi lògica. No m'ho han pas de dir ni de ratificar. No cal, i molt menys un magistrado español, m'hagi de dir el què haig de ser i rebre reconeixement per part seva, encara tinc la suficient dignitat per reconèixer el que vull ser per a mi mateix i moltes gràcies, i a partir d'aquí, cadascú pel seu camí. Que hem de desplegar l'Estatut? De què serveix si no ens transfereixen les competències ni els recursos necessaris legislats a l'addicional tercera d'una ley orgánica d'obligat compliment per part de l'Estado? De què serveix si no ho compliran i se la passaran pel forro? Poden prometre i prometre i tot acabarà com el rosari de l'Aurora, paraules que s'emporta el vent. No me'ls crec de res, com tampoc em crec en Cayo Lara quan dóna suport al dret a decidir des de Madrid i ho remata dient que no estamos hablando de ninguna partición de España; penós, això és com donar-te permís per sortir i exigir-te que a les nou del vespre siguis a casa perquè encara mano jo. Ridícul tot plegat. Un altre magistrat o magistrada, ja no ho sé, de cognom Casas, li ha vingut la urgència per a voler desplegar l'Estatut retallat i ribotat per consell de l'Alfonso Guerra, que s'ha apuntat a la moda mediàtica de ressuscitar els carcatrepus de la transcició i del nyap que ens ha portat a la situació política actual. Dijous va parlar al matí de Catalunya Ràdio. Visió molt particular de tot, la culpa sempre dels altres, sempre dels catalans, gent molt dolenta i conspiradora, potser té un xic de raó, la història comuna amb Espanya sempre ens ha portat a no parlar mai del tot clar per por a les clatellades, i ara resulta que vaig anar a la mani de l'11-M manipulat pel govern. Em recorda temps més antics i paranoia de veure conspiracions arreu. Cap vol sentir parlar massa de consultes i gens de dret a decidir. No entra a la Constitución. Els hem donat massa temps, masses oportunitats i no hi manera que ho entenguin. Deu ser una tara genètica i no em crec els que ens hi volen. El peatge a pagar és massa car i ja no cal. El meu problema, i d'una certa gravetat, és que desconfio, i molt, dels convergents i dels d'Unió ja no cal ni que en parli. Aquest fet em produeix una mena d'existència sense massa fe en la política i amb moltes ganes de que tot canviï d'una vegada. En Mas el trobo ferm, però també sóc conscient que no era ben bé això el que volia. Un dia o dos abans encara predicava que a la mani s'hi anava pel pacte fiscal. Suspens com a estadista. Em reconforta que la societat civil empenyi, i de quina manera, i que la història vulgui avançar amb valentia. Només voldria valentia política i no perdre pistonada i engegar als que ens fan nosa com en Duran, el gran problema polític del nacionalisme miserable submís de crèduls que s'empassen hòsties com rodes de molí. Prou de queixar-se de mal finançament, de mal tracte i única voluntat de perpetuar la dependència. Qui t'entengui que et compri; no, ni a preu de saldo i regalat et llençaria directament al rebuig no reciclable, ets algú que només serveixes pel que serveixes. Producte massa tòxic i contaminat. Et deus creure un Cambó i no li arribés ni a la sola de la sabata, malgrat en Cambó era un cabró, deien els avis republicans, que se'ns va vendre a preu de res i el van donar per allà on surt la merda els avis dels que manen ara al Reino. Diuen que Roma no paga traïdors, però a favor teu, tampoc crec que ho siguis, simplement ets una mena de botifler que viu de la mamella i ets l'instrument d'allà i de la cinquena columna d'aquí. Botifler o traïdor, Roma no et pagarà i la Tarraco libera et despreciarà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada