Esports

Dilluns 17 de juny 2013

Els dilluns tinc un cansament diametralment oposat al del divendres i incondicionalment igual d'emprenyador que el que pugui tenir qualsevol divendres de qualsevol setmana o de qualsevol mes i accentuable a mida que passen els anys. Futilitat. Hem canso perquè vinc d'un petit espai de repòs i de poques hores de son del diumenge. Els dilluns estic cansat i prou i no se m'ha ocorregut res més que seguir a la Cristina i anar amb bicicleta i enfilar setze quilòmetres. Poca cosa. Planers. No cansa, divergeix i va bé per la ment i per l'esperit diuen. Els negres de la feina pensen que els blancs estem sonats si els parles d'anar a fer esport després de treballar. Després de la feina només descansar i dormir. Lògica pura. Il·lògica meva: torno cansat, amb mal el cul de la bici i em sento alliberat. Em cal una dutxa i un parell de gots d'aigua. M'agrada l'esport practicable, no el virtual o el televisat, com vaig fer ahir. Dec haver fet el que deuen fer molts homes el cap de setmana. Per sort tinc altres activitats, sinó seria anacrònic i patètic. Espero no tornar-hi gaire més. Em vaig empassar el bàsquet, el futbol sala, el Lleida i el Girona de futbol. Total: com tot un home. Al matí vaig llegir i desmitifica un xic la tragèdia. Acabo el Victus, no el recomano. Esports inactius de tele i sofà. Inactivitat total. Repòs i poca son i l'endemà sant torne-m'hi a agafar un nou cansament, aquesta vegada acumulatiu

Comentaris