Notes

Dijous 27 de juny 2013

Vinc d'un món on el saber de lletra és important, on fins i tot es deia que el capellà més burro sap llatí i té carrera. El meu cap encara barrina amb tot el tema de les notes per accedir a la universitat. Avui en Wert ja tornava a dir bestieses i a confondre a Déu i sa mare. D'acord a més exigència, però quines alternatives es donen? M'agradaria saber-ho o, com a mínim, que m'ho expliquessin sense eufemismes i fora propostes poc fonamentades. Poques alternatives i les que hi han fan plorar. Antiga alternativa del totxo i la totxana. Ara els totxos i les totxanes estan a l'atur i no tenen sortida. Obsolescència en formació professional, nivell escolar baix, poca feina amalgamada amb precarietat, contractes deixalla, sous de misèria i manca de drets sindicals bàsics. Desolador. Quina alternativa tenen els joves? Mobilitat exterior o ser com en Millet, més puta que els altres i enredar a tothom. D'aquesta manera no s'aixeca un país. Massa gent a la universitat, i no sempre els millors, aviat sols els que s'ho podran pagar, i poca gent preparada per treballar i tirar endavant. Societat segregada. Violació d'un dret republicà sacramental: el de l'educació per a tothom. Homes i dones lliures. Començar-ho tot per la teulada, masses totxos encimentats, masses de parats i altres que manen. Totxos arreu. Sentit comú i feina ben feta escassa. Ho deixo, escolto la música d'Amarcord, gran pel.lícula de Fellini, composta per en Nino Rota; aconsellable. Ara mateix aniria a Itàlia a impregnar-me de no sé ben bé què ... de bellesa?