Revetlla
Dilluns 24 de juny 2013
Avui Sant Joan. Ahir revetlla. Poques coses a explicar. Aquest any s'han sentit pocs petards. Un plaer per les orelles i un mal símptoma. Una revetlla sense petards és com una missa sense hòsties. Es nota la crisi, la que realment existeix i la que fantasmagòricament ens creem. Ningú inculpa als que ens hi han portat i ens hi arrosseguen hores d'ara. Encara els hi donem confiança perquè ens hi treguin. No ho entenc i, si m'ho expliquen, encara ho entenc menys i m'emprenyo, sembla que em vulguin prendre el pèl i no cal, o sí? Al Dues Soles gent, però menys de l'habitual. Altres temps foren millors. En Jordi i la Carme com sempre, amics de tota la vida, amics veritables, com més d'un i de dos que en puc presumir ... en manquen dos d'absents al món i presents al record ... tots diferents i cap millor ni pitjor que els altres ... amics ... Acabar a l'snack. Feia temps que no hi anava. Està igual. Llocs que no s'han de perdre, masses se n'han perdut i em dol. Bona conversa, punts comuns i altres divergents mai insuperables, mal aniria que penséssim el mateix, no fóra bo. Costums, maneres, educació, vivències .... similars. Poca cosa més a explicar. Diada de repòs, de lectura i de marató de Bach a Catalunya Música des del Royal Albert Hall de Londres. Ara mateix acaben de tocar les variacions Golberg per a piano i continuaran amb els concerts de Brandenburg. Esplèndid. Estic content, m'han arranjat l'antena de ràdio de la comunitat. Torno a poder escoltar les emissions radiofòniques en format alta fidelitat, un gust ... com Bach per Sant Joan.
Avui Sant Joan. Ahir revetlla. Poques coses a explicar. Aquest any s'han sentit pocs petards. Un plaer per les orelles i un mal símptoma. Una revetlla sense petards és com una missa sense hòsties. Es nota la crisi, la que realment existeix i la que fantasmagòricament ens creem. Ningú inculpa als que ens hi han portat i ens hi arrosseguen hores d'ara. Encara els hi donem confiança perquè ens hi treguin. No ho entenc i, si m'ho expliquen, encara ho entenc menys i m'emprenyo, sembla que em vulguin prendre el pèl i no cal, o sí? Al Dues Soles gent, però menys de l'habitual. Altres temps foren millors. En Jordi i la Carme com sempre, amics de tota la vida, amics veritables, com més d'un i de dos que en puc presumir ... en manquen dos d'absents al món i presents al record ... tots diferents i cap millor ni pitjor que els altres ... amics ... Acabar a l'snack. Feia temps que no hi anava. Està igual. Llocs que no s'han de perdre, masses se n'han perdut i em dol. Bona conversa, punts comuns i altres divergents mai insuperables, mal aniria que penséssim el mateix, no fóra bo. Costums, maneres, educació, vivències .... similars. Poca cosa més a explicar. Diada de repòs, de lectura i de marató de Bach a Catalunya Música des del Royal Albert Hall de Londres. Ara mateix acaben de tocar les variacions Golberg per a piano i continuaran amb els concerts de Brandenburg. Esplèndid. Estic content, m'han arranjat l'antena de ràdio de la comunitat. Torno a poder escoltar les emissions radiofòniques en format alta fidelitat, un gust ... com Bach per Sant Joan.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada