Enquestes
Divendres 21 de juny 2013
Esquerra Republicana de Catalunya guanyaria les eleccions. Ho celebro. Els que vaig votar no van ni sortir. Ara votaria Esquerra. A Convergència no els puc votar. Van pactar amb un fill i net de franquistes gens sospitós de ser ideològicament neofranquista i no vull acabar com molts hebreus demanant-se quan entraven als forns què havien fet de mal per acabar allà. No, no ho vull. Sóc de la corda d'en Dayan o d'en Sharon. La guerra dels set dies és la primera que recordo, el pare la seguia. Sóc dels que penso que en Mas no ho fa pas malament i és un personatge clau pel país. Està en un moment històric complicat: serà un valent o un covard. Cap altra alternativa. Sap que no el mataran com en Companys i que no ens podrà donar pel sac com va fer en Cambó, els va ensabonar i el van depreciar pel fet de ser catalàn nacionalista. En Mas el trobo molt deficient com a estadista per no haver sabut llegir el missatge de la mani. Ningú va anar allà pel pacte fiscal. Tots hi vam anar per la independència de Catalunya. Estem farts d'aquest estado embustero. Crec que en Mas hi hauria d'haver anat i més quan es demanava una majoria a les eleccions. La gent no és curta del tot i molt menys tant poruga com ho eren els meus pares, capaços d'empassar-se hòsties com rodes de molí. Ara la gent vol valentia, definició i mesures concretes. Estem tots massa cardats ... massa i, ho dic seriosament, es remuntarà quan es diguin les coses pel seu nom, quan en Millet i tots els lladres estiguin a la presó, quan es faci net de la corrupció, quan es deixi de tenir por dels lobbys mediàtics i econòmics i s'engegui al Duran més enllà d'on es pon el sol ... la gent vol projectes creïbles i valentia, llavors remuntarà Convergència i, encara que no els voti, ho desitjo ... la situació ha de canviar i ja ningú té massa res a perdre. Pactar amb l'Aznar o amb qualsevol español, és quelcom que ja no es pot suportar i la gent ja no s'ho creu, malgrat la Vanguardia española posi semàfors verds a tot el que faci tuf de submisió i de españolidad i ens vulgui fer creure que altres realitats encara són possibles. Vomitiu.
Esquerra Republicana de Catalunya guanyaria les eleccions. Ho celebro. Els que vaig votar no van ni sortir. Ara votaria Esquerra. A Convergència no els puc votar. Van pactar amb un fill i net de franquistes gens sospitós de ser ideològicament neofranquista i no vull acabar com molts hebreus demanant-se quan entraven als forns què havien fet de mal per acabar allà. No, no ho vull. Sóc de la corda d'en Dayan o d'en Sharon. La guerra dels set dies és la primera que recordo, el pare la seguia. Sóc dels que penso que en Mas no ho fa pas malament i és un personatge clau pel país. Està en un moment històric complicat: serà un valent o un covard. Cap altra alternativa. Sap que no el mataran com en Companys i que no ens podrà donar pel sac com va fer en Cambó, els va ensabonar i el van depreciar pel fet de ser catalàn nacionalista. En Mas el trobo molt deficient com a estadista per no haver sabut llegir el missatge de la mani. Ningú va anar allà pel pacte fiscal. Tots hi vam anar per la independència de Catalunya. Estem farts d'aquest estado embustero. Crec que en Mas hi hauria d'haver anat i més quan es demanava una majoria a les eleccions. La gent no és curta del tot i molt menys tant poruga com ho eren els meus pares, capaços d'empassar-se hòsties com rodes de molí. Ara la gent vol valentia, definició i mesures concretes. Estem tots massa cardats ... massa i, ho dic seriosament, es remuntarà quan es diguin les coses pel seu nom, quan en Millet i tots els lladres estiguin a la presó, quan es faci net de la corrupció, quan es deixi de tenir por dels lobbys mediàtics i econòmics i s'engegui al Duran més enllà d'on es pon el sol ... la gent vol projectes creïbles i valentia, llavors remuntarà Convergència i, encara que no els voti, ho desitjo ... la situació ha de canviar i ja ningú té massa res a perdre. Pactar amb l'Aznar o amb qualsevol español, és quelcom que ja no es pot suportar i la gent ja no s'ho creu, malgrat la Vanguardia española posi semàfors verds a tot el que faci tuf de submisió i de españolidad i ens vulgui fer creure que altres realitats encara són possibles. Vomitiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada