Descans
Dissabte 8 de juny 2013
Darrerament a l'Atlàntida de Vic ja m'hi podrien posar un llit. M'hi passo la vida, quan no és la coral, són els concerts de temporada o els concerts i activitats del conservatori. Fa temps hi anava per la Berta, ara hi vaig per la Cristina i els nebots. Ahir tocava la Maria dos moviments d'una simfonia de Haydn per a corda. Toca el violí i, com és lògic, van convidar al tiet melòman. Sonava bé. Avui ha estat un dia de dormir i de descansar. Al matí ha plogut a bot i barrals, a la tarda sol i el Pirineu serè. Primavera. Ara escolto per Catalunya Música el concert per a piano número tres de Beethoven. La vida sempre sol ser força igual i estem fets a base de repeticions rutinàries, unes ens agraden i altres les fem perquè no ens queda cap més remei. A les set a 8tv, el canal del Conde, Amélie, una pel.lícula francesa que n'havien fet molta propaganda quan la van estrenar i no l'havia vista. De fet, no sóc gaire cinèfil, però si el film m'interessa, m'hi encanto. M'ha agradat la pel.lícula, el guió, la història, la interpretació i la noia, molt maca. Abans de començar a escriure m'he mirat les notícies, la Cristina està fent de cangur a Calldetenes i jo estic sol a casa, i n'han comentat una de rellevant sobre salut mental derivada de la crisi, de gent afectada per l'atur, pels desnonaments, per la precarietat ... Ada Colau n'és una de les promotores d'una mena de cul.lectiu orientat a recolzar als afectats, i no sols els de la hipoteca, perquè no caiguin en mans dels fàrmacs pal.liatius o de la beneficència sense especificar si és cristiana o laica, en tot cas s'hi va a parar pel simple fet que hi ha quelcom al sistema que ha fallat i falla estrepitosament i no valen excuses ni justificacions. Sóc dels que creu que els homes i les dones, malgrat passin per situacions difícils, han de viure en dignitat. Els fàrmacs, apart d'enriquir a les farmacèutiques, som com l'alcohol i les drogues, entretenen el problema d'entrada i l'agreugen a la llarga. La beneficència fa mal, i fa mal de forma immediata, encara que sigui feta de bona fe, aspecte molt discutible, perquè fereix la dignitat i l'orgull de les persones i agreuge un problema que el mateix credo que la impulsa el censura i ho dic i no sé pas a quines mans hauré d'anar a parar.
Darrerament a l'Atlàntida de Vic ja m'hi podrien posar un llit. M'hi passo la vida, quan no és la coral, són els concerts de temporada o els concerts i activitats del conservatori. Fa temps hi anava per la Berta, ara hi vaig per la Cristina i els nebots. Ahir tocava la Maria dos moviments d'una simfonia de Haydn per a corda. Toca el violí i, com és lògic, van convidar al tiet melòman. Sonava bé. Avui ha estat un dia de dormir i de descansar. Al matí ha plogut a bot i barrals, a la tarda sol i el Pirineu serè. Primavera. Ara escolto per Catalunya Música el concert per a piano número tres de Beethoven. La vida sempre sol ser força igual i estem fets a base de repeticions rutinàries, unes ens agraden i altres les fem perquè no ens queda cap més remei. A les set a 8tv, el canal del Conde, Amélie, una pel.lícula francesa que n'havien fet molta propaganda quan la van estrenar i no l'havia vista. De fet, no sóc gaire cinèfil, però si el film m'interessa, m'hi encanto. M'ha agradat la pel.lícula, el guió, la història, la interpretació i la noia, molt maca. Abans de començar a escriure m'he mirat les notícies, la Cristina està fent de cangur a Calldetenes i jo estic sol a casa, i n'han comentat una de rellevant sobre salut mental derivada de la crisi, de gent afectada per l'atur, pels desnonaments, per la precarietat ... Ada Colau n'és una de les promotores d'una mena de cul.lectiu orientat a recolzar als afectats, i no sols els de la hipoteca, perquè no caiguin en mans dels fàrmacs pal.liatius o de la beneficència sense especificar si és cristiana o laica, en tot cas s'hi va a parar pel simple fet que hi ha quelcom al sistema que ha fallat i falla estrepitosament i no valen excuses ni justificacions. Sóc dels que creu que els homes i les dones, malgrat passin per situacions difícils, han de viure en dignitat. Els fàrmacs, apart d'enriquir a les farmacèutiques, som com l'alcohol i les drogues, entretenen el problema d'entrada i l'agreugen a la llarga. La beneficència fa mal, i fa mal de forma immediata, encara que sigui feta de bona fe, aspecte molt discutible, perquè fereix la dignitat i l'orgull de les persones i agreuge un problema que el mateix credo que la impulsa el censura i ho dic i no sé pas a quines mans hauré d'anar a parar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada