Josep Pla

Dimarts 4 de juny 2013

Ahir casualment vaig anar a parar a la sala modernista del Casino de Vic a escoltar un debat sobre el quadern gris d'en Josep Pla. La sala i l'autor s'ho mereixien i l'obra també. El Casino és un d'aquells llocs que em resulta grat anar-hi i a la sala realment s'hi està bé. Debat moderat per un tal Biel Barnils, una d'aquelles persones que s'escolten quan parlen i que em resulten, apart de poc grates, poc amenes i mancades d'espontaneïtat. Gent que no m'agrada. Gent que em fa cert repelús. M'agrada la gent que les diuen tal com raja i si la diu grossa ja està dita. Al Biel no el cone i és la sensació que em va transmetre i no dic, i ni penso, que no sabés del tema, això ja són figues d'un altre paner i no m'hi ficu. Dos ponents, en Xavier Pla com expert i en Marc Recha com a director i productor de cinema. Moltes coses del que deien em sonaven. Em va sorprendre que tots havien llegit Pla a l'adolescència. Precocitat. D'adolescent jo ni el coneixia. Ara sona el vals de Shostakovich. Em té esclavitzat. Parlar de Pla com un conegut de tota la vida, ho vaig trobar pedant. Pla no s'escau a segons quines etapes de la vida, almenys aquest no ha estat el meu cas. Vaig descobrir el quadern gris fa un any com a molt i és un dels llibres realment bons que he llegit. Pla: la descripció, l'ús dels adjectius i la importància que tenen en la seva obra i tot el món que recrea a partir de la quotidianitat és impressionant. A la vida no cal que sempre passin coses; no ho sé, i n'és un mestre del no fer i el del va passant; de l'estat de transitorietat permanent que ens porta tot plegat i que a vegades em fa pensar que no som altra cosa que una mena de derrotats ... descriure i no fer res ... deixar passar i observar amb ironia i en el fons frustració ... bé ... Proust ... com Pla ... transitori ... francès i de derrotat res de res ... com a molt decadent i exquisit i un mestre del llenguatge.