Sant Pere
Dissabte 29 de juny 2013
Al cel canvis jeràrquics de fa temps. Degradació del cancerber de les portes del paradís perdut per una poma i per la maleficència d'una serpent. Ahir al vespre i avui, deuen estar de celebració. Festivitat del sant gros. Sempre he pensat que el millor dia per morir ha estat el de Sant Pere. Cap dia deu ser bo per fer-ho, però si un ho és, deu ser aquest. Al cel festa grossa i, segons la gresca que hi hagi, fàcil deu ser entrar-hi. No deuen caldre gaires judicis ni històries rares. Més difícil deu ser si la festa agafa un tarannà burgès i avorrit, on tot és previsible sense cap mena de trempera, però molt em temo que els apòstols no eren d'aquesta corda. Simples pescadors pobres i ignorants de reminiscències tavernàries de xerinoles gastadores de cridòria, de lleis i d'ampolles una darrera una altra i no precisament d'aigua, ampolles de contingut pertorbador del seny més assenyat.
Quan era petit era dia de revetlla sonada, per Sant Pere era festa. El sant de l'avi de Santolaria. Un sant degradat. Ara gairebé ningú se'n diu. A cals avis no érem al cel, érem a pagès. Traca valenciana inclosa. Els consogres venien amb tren des de València amb una saca de petards fabricada terres sud enllà. Altres temps i altres èpoques. Ara els aplicarien la llei antiterrorista. Ara temps de poca festa o de festa mal entesa. Els sants ja no són el que eren. Espero que al cel ho continuïn celebrant i és per això que encara considero que deu ser un bon dia perquè se'ns obrin les portes del paradís perdut ... com el que seria una jornada de portes obertes.
Al cel canvis jeràrquics de fa temps. Degradació del cancerber de les portes del paradís perdut per una poma i per la maleficència d'una serpent. Ahir al vespre i avui, deuen estar de celebració. Festivitat del sant gros. Sempre he pensat que el millor dia per morir ha estat el de Sant Pere. Cap dia deu ser bo per fer-ho, però si un ho és, deu ser aquest. Al cel festa grossa i, segons la gresca que hi hagi, fàcil deu ser entrar-hi. No deuen caldre gaires judicis ni històries rares. Més difícil deu ser si la festa agafa un tarannà burgès i avorrit, on tot és previsible sense cap mena de trempera, però molt em temo que els apòstols no eren d'aquesta corda. Simples pescadors pobres i ignorants de reminiscències tavernàries de xerinoles gastadores de cridòria, de lleis i d'ampolles una darrera una altra i no precisament d'aigua, ampolles de contingut pertorbador del seny més assenyat.
Quan era petit era dia de revetlla sonada, per Sant Pere era festa. El sant de l'avi de Santolaria. Un sant degradat. Ara gairebé ningú se'n diu. A cals avis no érem al cel, érem a pagès. Traca valenciana inclosa. Els consogres venien amb tren des de València amb una saca de petards fabricada terres sud enllà. Altres temps i altres èpoques. Ara els aplicarien la llei antiterrorista. Ara temps de poca festa o de festa mal entesa. Els sants ja no són el que eren. Espero que al cel ho continuïn celebrant i és per això que encara considero que deu ser un bon dia perquè se'ns obrin les portes del paradís perdut ... com el que seria una jornada de portes obertes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada