Perfums
Divendres 7 de juny 2013
Mai hauria pensat que un perfum em podria transportar a èpoques i a temps molt amagats en els registres de la memòria. Tampoc m'hauria imaginat, i ara que hi penso, és veritat, que un perfum determina molt el caràcter i la manera de ser d'una persona. En sóc poc amant dels perfums, em maregen i els tolero en petites dosis. Les dones gaire perfumades em resulten repel·lents i m'he arribat a imaginar que cerquen l'efecte contrari del primitiu objectiu: el de la seducció i el de l'atracció sexual. Els homes gaire perfumats em fan riure.
Avui al meu despatx, com passa cada dia, un company, poc aconsellable a les dones que es considerin alliberades, sempre em deixa l'anorac, el buf i la gorra penjada al penjador i la flaire de les prendes m'ha fet rememorar aquells temps que ballàvem agarrao, bevíem cubates de ginebra a granel, gastàvem Brando, parfum pour hommes sauvages i fardàvem de subtileses d'aquesta mena. Avui, per mes inri, la fragància ni tan sols era de mascle, més aviat la qualificaria de barón domado. Flaira empallegosa i dolceta com un pastisset turc ple de mel. Olor que no deixava anar cap indici de contenció de feromones, més aviat el contrari. Deuria ser un perfum de baix cost i consumit a litres, però no era del tipus patxuli, però el nivell d'irritació als narius era similar. De penetrant ho era. Em preguntava si era algun tipus de lavanda d'àvies de després de la guerra o si era colònia a granel comprada a can Junyent. Ni una cosa ni una altra: aqua brava. De brava no n'és gaire i de pudenta Déu ni do, per fugir-ne corrents. El nom ho diu tot. Com és lògic, i no me'n sé estar, n'he fet conya quan ha arribat de dinar. Apart d'antiquat, garrepa, li he dit. Es veu que la colònia li compra la dona. Incapacitat de triar el seu gust, massa feina i molta dosi de comoditat. Volta de pàgina i mirat des d'una altra perspectiva. Em ve al cap que potser li compra per esbandir possibles dones que se li puguin acostar ... poden quedar embafades, en fugen i la majoria se'n riuen o si emprenyen ... no només per això, és veritat ... una bona tàctica a emprar amb homes masclistes que no s'adonen que les dones, la seva i les del seu entorn més familiar, encara ho són més que ell. No, només una hipòtesi i una bona tàctica diria mancada de subtilitat, simplement instintiva i conservadora.
Mai hauria pensat que un perfum em podria transportar a èpoques i a temps molt amagats en els registres de la memòria. Tampoc m'hauria imaginat, i ara que hi penso, és veritat, que un perfum determina molt el caràcter i la manera de ser d'una persona. En sóc poc amant dels perfums, em maregen i els tolero en petites dosis. Les dones gaire perfumades em resulten repel·lents i m'he arribat a imaginar que cerquen l'efecte contrari del primitiu objectiu: el de la seducció i el de l'atracció sexual. Els homes gaire perfumats em fan riure.
Avui al meu despatx, com passa cada dia, un company, poc aconsellable a les dones que es considerin alliberades, sempre em deixa l'anorac, el buf i la gorra penjada al penjador i la flaire de les prendes m'ha fet rememorar aquells temps que ballàvem agarrao, bevíem cubates de ginebra a granel, gastàvem Brando, parfum pour hommes sauvages i fardàvem de subtileses d'aquesta mena. Avui, per mes inri, la fragància ni tan sols era de mascle, més aviat la qualificaria de barón domado. Flaira empallegosa i dolceta com un pastisset turc ple de mel. Olor que no deixava anar cap indici de contenció de feromones, més aviat el contrari. Deuria ser un perfum de baix cost i consumit a litres, però no era del tipus patxuli, però el nivell d'irritació als narius era similar. De penetrant ho era. Em preguntava si era algun tipus de lavanda d'àvies de després de la guerra o si era colònia a granel comprada a can Junyent. Ni una cosa ni una altra: aqua brava. De brava no n'és gaire i de pudenta Déu ni do, per fugir-ne corrents. El nom ho diu tot. Com és lògic, i no me'n sé estar, n'he fet conya quan ha arribat de dinar. Apart d'antiquat, garrepa, li he dit. Es veu que la colònia li compra la dona. Incapacitat de triar el seu gust, massa feina i molta dosi de comoditat. Volta de pàgina i mirat des d'una altra perspectiva. Em ve al cap que potser li compra per esbandir possibles dones que se li puguin acostar ... poden quedar embafades, en fugen i la majoria se'n riuen o si emprenyen ... no només per això, és veritat ... una bona tàctica a emprar amb homes masclistes que no s'adonen que les dones, la seva i les del seu entorn més familiar, encara ho són més que ell. No, només una hipòtesi i una bona tàctica diria mancada de subtilitat, simplement instintiva i conservadora.
M'ha fet molta gràcia aquesta interpretació que els perfums que les dones compren als seus homes inconscientment són per allunyar les possibles rivals. I m'ha fet pensar en el tema calçotets, que també podria formar part de la mateixa recargolada tàctica. També he pensat en en Rodrígez de la Fuente, però és que ja és molt tard i patino. Imma
ResponEliminaSí, lo dels calçotets també és possible i et dic que no resulta. Fa molts anys me'ls comprava jo mateix a mercat del tall, aquells que feien sevir els pares i els avis i,si haig de ser sincer, els comprava perquè m'eren més còmodes. La Cristina, un bon dia va dir que no, i ara en porto de moderns i tot va com sempre. En Rodríguez de la Fuente ... no parlava de mofetes i de coses per l'estil.
ResponElimina