Brandenburg

Dissabte 28 de setembre 2013

Quan escolto algun dels concerts de Brandenburg de Bach sempre em faig el propòsit d'escoltar la integral, començar pel primer i acabar pel sisè. No tinc massa idea de l'estona que deuen durar, una hora i mitja més o menys, tampoc és massa. Alguna hora que em vagui ho faré. Avui he escoltat el cinquè, el que més m'agrada i el que em va fer conèixer la música de Bach. El primer moviment i l'estona del teclat és de les coses millors que es poden escoltar. Disposo d'una versió memorable en vinil, la de l'Academy of St. Martin in-the Fields dirigida per en Neville Marriner, i una altra en compacte, la de l'Akademie für Alte musik de Berlin, un grup de solistes de prestigi. A vegades sembla impossible entendre com una música pot sonar tan diferent només amb la variació dels intèrprets. Em quedo amb la versió d'en Marriner, és esplèndida i em rememora bons moments. Els concerts de Brandenburg sempre em fan pensar amb en Joan Niubó. Tenia la dèria de voler programar una integral al festival de música de Vic i no va poder-ho fer mai; unes vegades perquè no li deixava fer el mateix festival i altres per la negativa dels músics. És cert que nosaltres mateixos li desaconsellàvem per la mateixa idiosincràsia del festival, el públic dels festivals no sol ser el mateix del dels concerts i els músics en són conscients. Aconseguia, això sí, que en toquessin un i com a molt dos. Avui jo els hauria pogut haver escoltat tots sis. Crec que ho faré aviat, em llevaré d'hora i no em valdran les excuses de sempre, les de les hores del dia, les interferències ... els gossos cridaners de la Montse del primer, les dutxes dels veïns, els cotxes que passen pel carrer de Montserrat, la petadora del quad del veí del davant i el telèfon emprenyador de gent que has vist fa deu minuts o de parents que t'han de dir la darrera cosa innecessària i intranscendent que els passa pel cap. Interferències.