Commedia dell'arte

Dilluns 16 setembre 2013

A destacar l'article d'en Jordi Évole al Periódico. Aquest xicot forma part d'aquella colla de catalans dels quals no m'hi sento massa identificat. No sóc com ells, ni formo part de la seva massa social, ni he rebut una educació similar, ni l'idioma familiar ha estat el mateix i el substrat cultural d'origen era un altre. Tampoc eren millors ni pitjors, simplement diferents. Es vivia en perfecte harmonia i ningú estava dividit, els que divideixen sempre són els mateixos, els que ho diuen, deu passar com els que prediquen la bondat i solen ser els que menys la practiquen. Sóc diferent, però són gent que m'atrau i em solen agradar; gent com en Fuentes, en Buenafuente, en Millán, la Olivares ... què voleu que us digui, a vegades els bojos, i ells no ho són pas, toquen bitlles i allò que no sona i solen dir les coses pel seu nom sense masses embuts i con mucha gracia. M'agraden. El meu tarannà és més català, no estic empeltat d'altres maneres de viure, dec ser més diletant, més llatí, més italianitzat, més estètic, ves a saber. Article irònic sobre la majoria, la silenciosa. Cal decidir, cal votar. Viuríem millor? Ningú ho sap, ni Déu nostre senyor. Tampoc serem més lliures, ni gaire més rics, ni gaire més cultes ... Cal canviar, com li deu caldre canviar al qui no es casa i viu a cals pares, com el que viu malament a casa i no es separa, com el que està fins els collons de la feina i no se'n va per la crisi o pel sol fet de no tenir nassos de buscar res millor ... calen canvis i d'acord que el gobierno sembla que vulgui que ens separem i el d'aquí també fa l'efecte que els hi convé. Marejar la perdiu. Uns i altres enfrontats i no es parla de res més. Madrid ha estat una fàbrica d'independentistes i no entenen res, és cert, del que passa aquí. A Catalunya, apart de créixer l'independentisme, cada dia hi ha més pobres, també és cert i el senyor Duran i Lleida els hi ha votat totes les lleis antisocials fins al moment que no estaven massa enfrontats. Al país ha passat el mateix i ningú en parla, la Camacho histèria i la feina de donar-nos pel c... socialment ja està feta. Tot culpa de la crisi, quina?, la seva?, no cal oblidar-ho. Ho sento, vull la independència ara mateix, però arreu mana qui mana i les coses són les que són i jo sóc, comptant baixet, un quinze per cent més pobre, l'estabilitat laboral cada dia m'és més feble i espero que no se'm torni més precària com els passa a molta gent, ho espero o ja no, no sabria que dir-hi. Algú ja deu ser un quinze per cent més ric multiplicat exponencialment per la gent que ho som de menys. Càlcul pur i matemàtic. Independentista del tot, però crèdul i idiota encara no. No em val tot, les quatre de la matinada és molt d'hora per llevar-se, encara que hi estigui acostumat. Ho sento. Si només em sonés com a commedia dell'arte, estaria molt tranquil, a vegades em fa l'efecte que no passem del sainet de l'Arniches o del teiatru d'en Pitarra. Ja seria hora que es facin una zarzuela amb els peixos que ens han pres i aquí comencem la nostra òpera en texans o en calçotets, ja ens vestirem de gala quan convingui.

Comentaris