Paraules

Dissabte 8 de Setembre 2013

Les paraules del dijous d'en Mas em feien pensar, amb tristesa, al què li passa a molta gent. Gent que se'ls rifen bastant i que transmeten poca confiança. No són dolents, tampoc és que siguin poc o molt intel.ligents, el que és clar, al meu entendre, és que solen fer el ridícul força sovint i els solo considerar massa egoistes, interessats i porucs. En Mas deu rebre pressions, moltes, d'arreu, només cal veure la premsa de l'endemà i la d'avui, fins i tot la Rahola, amb la bandera de la responsabilitat i de la prudència, i no dic pas que no tingui raó, les seves, es caga a les calces. Madrid ho saben i fan el joc que els pertoca, jo faria el mateix; algú que no es fa respectar no el respectaria. A veure si el poble comença a actuar diferent. És bo i dolent que els que han rebut més hagin estat les classes mitjanes, els obrers mai compten i els rics només la seva riquesa importa. No em fa cap vergonya escriure-ho, penso així i ara tot són excuses i explicacions, lògiques totes, legítimes totes, però buides de contingut que amaguen el què amaguen. Em molesten els paios que sempre volen fer coses i que els hi agradaria fer-les i ho diuen de tot cor, en tenen ganes, però al darrer moment sempre es tiren enrere i quan està tot perdut fan veure que són més valents que els altres ... tot excuses de mal pagador ... la gent se'ls rifa ... no són creïbles ... si els hi dius i sembla que no t'entenguin i els que s'empatollen són els altres ... que si tomba si gira ... si naps, si cols i xirivies ... que si tinc molta feina i no em va bé ... demores i més demores ... i no fan mai res del que voldrien fer i poques vegades arriben a on haurien d'arribar. De fet jo estic a on estic pel simple fet de no haver fet més del que he fet. Resignat de tot plegat, moderadament content, i la culpa és meva, de ningú més; també ho he demorat tot i el temps m'ha passat pel damunt. No sé si ja els hi està bé viure així amb aquesta mena d'ambigüitat, la que demostra en Mas,  i esperar que tot es desinfli  i no engegar a pastar fang als quatre vividors de sempre, suposant que ell i la seva camarilla no en formin part ... de veritat que no ho sé ... tot molt català i molt poruc per no dir una altra cosa. Els catalans devem ser d'aquesta mena. La independència no és només un sentiment, la independència ara és alta per un alt component econòmic i entenc que hi ha gent que no agradi el que dic. Masses, masses paraules, les escrites i les parlades i pocs, massa pocs, fets i alguns, com és el meu cas, massa crític i segurament poc constructiu. No me'ls crec. Sóc una persona sense fe i me'n puc doldre.