Colecció de vinils

Dimecres 18 de setembre 2013

Disposar d'una bona col.lecció de vinils és magnific i poder-los escoltar en un bon aparell d'alta fidelitat encara ho és més. Tarda de solet a Vic. Aquesta bonança és gratificant. Em resulta grat seure al sofà que dóna a la finestra. M'entra la llum del sol, una llum que ha perdut la grogor de la de l'estiu i ara sembla més verdosa. Et dóna l'escalfor justa i precisa per estar bé i poder-te concentrar en la lectura i sentir, no escoltar, la música que sona de fons. He començat les memòries d'Adrià, relectura, de la Marguerite Yourcenar, trenta pàgines llegides, lectura que encavalco amb d'altres. Ara mateix faig sonar un ballet, Coppelia de Léo Delibes. Feia molt de temps que no l'escoltava. Va bé disposar de vinils, es pot variar. Música lleugera i fresca, francesa, d'orquestració magnífica, que s'adiu amb el solet i amb l'estat d'ànim del moment. Època en que tot torna al seu ritme. S'agraeix fins al moment que torna a cansar i cal començar a viure a un altre ritme per, dies més tard, retornar a l'ordre. Em costa entendre la gent que sempre viuen ordenadament com també els que ho fan d'una manera desmanegada. Tot sol ser cíclic; pujades, baixades, planúries, sinó, massa planúria ho faria tot molt avorrit, la pujada ho faria molt dur i la baixada estressant. Cerca constant d'equilibri. Aquesta tarda em sento a gust, faig el que vull i m'agrada. Tampoc cal fer-ho tots els dies de la meva vida, però sí sovint. El vinil peta bé i les caixes responen. Esperar l'hora d'aquest Barça que no me'l sento massa meu. El que em passa avui deu ser allò que se'n diu viure i és molt simple. Quin solet que fa ... no tinc cap ganes de sortir ... em quedo a casa, he girat el vinil i comença la segona cara, no hi ha pistes.

Comentaris