Vehemència

Dijous 5 de setembre 2013

Sóc conscient que peco de vehemència i moltes vegades m'exalto expressant opinions. Callo, m'aguanto i un bon dia exploto i, quan ho faig, ho faig. Herència del caràcter Guiu i una mica dels Presseguer, els Font i els Prat eren d'una altra mena. La genètica deu funcionar de manera aleatòria i estranya. Avui a la contra de el mundo deportivo en Miguel Rico parla de los tres escuderos de Pep: Sammer, Hoeness y Rumemigge. Van posar a caldo en Mourinho i en Del Bosque, un per declaracions fora de to i l'altre per retornar jugadors lesionats. Aquí ni en Sandro ni en Zubi haurien dit res de res i la premsa, no cal ni parlar-ne. Muts i a la gàbia i a la callada, no fóra cas. Model intel.ligent de gestió allà, més alemany. A can Barça no el defensava ningú i entra la lògica de l'emprenyament i per distreure treure draps bruts de certes relacions i d'amistats deteriorades. Mai abordar el problema de fons, mai definir els rols i les competències. Començo a entendre coses que no m'agradaria entendre pel simple fet de pensar diferent i no m'agrada anar despistat, llavors sóc massa vehement.