Cafè Club
Dissabte 14 de setembre 2013
Ahir episodi feliç i lliure. Simple. Anar a la Joan Triadú i agafar el si esto es un hombre d'en Primo Levi i, aquesta vegada, cap compacte. Regirar vinils al mercat d'ocasió de sota les voltes. Un de Pink Floid que se'm va ratllar fa molt de temps. Primeres boires a la plana i primeres fresques. El temps que més m'agrada. La vida torna a estar endreçada ... la feina, l'escola, el Barça, els àpats, anar a dormir sempre a la mateixa hora ... em faig gran i l'existència va de reculons. No em fa res. Només m'agradaria poder deixar un món millor als que vindran al darrera i, si puc contribuir a alliberar-los del jou, em sentiré feliç del tot el dia del traspàs. Voldria, i ho faré alguna hora perduda i guanyada a la vida, no ara mateix, agafar el cotxe i arribar fins a Sant Hilari de Sacalm. Eix enllà cap a la Selva, millor dia de temps boirós i plujós, veure les masies de llar de foc encesa i escopidores de fum no contaminant per les xemeneies. Sensació d'escalfor i de tardor, de crepuscle. Cafè al cafè club de la vil.la, vora l'església, lloc per estar-s'hi una bona estona, tapes esplèndides, de gent de conversa fàcil i efímera, de futbol, d'acollida de dispersos. Imaginacions meves, futilitats, sobre la gent de cafè, de bar, de taverna; els deu passar el mateix que els passa a la gent de bolero, els deu perdre, o els deu guanyar, la immediatesa, la necessitat de contacte, la fugacitat de la vida, de les relacions ... massa humà tot plegat i massa poc moral també. Gent de cafè, sempre s'ha dit. Gent que deu denotar una absència, una absència quotidiana i una recerca poc, o no massa, reeixida. Dissabte de mercat a Vic i dèries personals. Em sol passar.
Ahir episodi feliç i lliure. Simple. Anar a la Joan Triadú i agafar el si esto es un hombre d'en Primo Levi i, aquesta vegada, cap compacte. Regirar vinils al mercat d'ocasió de sota les voltes. Un de Pink Floid que se'm va ratllar fa molt de temps. Primeres boires a la plana i primeres fresques. El temps que més m'agrada. La vida torna a estar endreçada ... la feina, l'escola, el Barça, els àpats, anar a dormir sempre a la mateixa hora ... em faig gran i l'existència va de reculons. No em fa res. Només m'agradaria poder deixar un món millor als que vindran al darrera i, si puc contribuir a alliberar-los del jou, em sentiré feliç del tot el dia del traspàs. Voldria, i ho faré alguna hora perduda i guanyada a la vida, no ara mateix, agafar el cotxe i arribar fins a Sant Hilari de Sacalm. Eix enllà cap a la Selva, millor dia de temps boirós i plujós, veure les masies de llar de foc encesa i escopidores de fum no contaminant per les xemeneies. Sensació d'escalfor i de tardor, de crepuscle. Cafè al cafè club de la vil.la, vora l'església, lloc per estar-s'hi una bona estona, tapes esplèndides, de gent de conversa fàcil i efímera, de futbol, d'acollida de dispersos. Imaginacions meves, futilitats, sobre la gent de cafè, de bar, de taverna; els deu passar el mateix que els passa a la gent de bolero, els deu perdre, o els deu guanyar, la immediatesa, la necessitat de contacte, la fugacitat de la vida, de les relacions ... massa humà tot plegat i massa poc moral també. Gent de cafè, sempre s'ha dit. Gent que deu denotar una absència, una absència quotidiana i una recerca poc, o no massa, reeixida. Dissabte de mercat a Vic i dèries personals. Em sol passar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada