L'enredatietes

Dimarts 24 de setembre 2013

Sucós article d'en Duran ahir a la Vanguardia española. Molt de protagonisme exagerat, una pàgina sencera. El personatge no s'ho val. Article interessat. Desesperació dels esparvers de la por i de l'apocalipsi de la secessió. Esparverats del què passarà. No ho entenc. No sabem massa quines són les pautes del camí a seguir. Ningú l'ha definit amb claredat, només en sabem les dues fites, la bona i la dolenta, de la resta poca cosa, indefinicions. Enredatietes. Marejar la perdiu i enganxar-te en les teves pròpies bardisses. Vella política a deixar de banda. La nova, l'assembleària, em provoca temor, pot acabar com el rosari de l'aurora, sempre guanyen els egos, i no, precisament el dels més bons i el dels més ben preparats. Opinió personal. Una tercera via, diàleg, no capto massa quin ha de ser ni a on va; ho saps, i ho dius o ho fas entendre, a l'altra banda no hi ha ningú que vulgui dialogar. Perquè hi hagi diàleg cal molta gent més enllà del parell. Als polítics de la vella escola, al vell poder, la desesperació a perdre privilegis adquirits o manllevats que no haurien de tenir, els fa perdre la xaveta. El següent pas està en convèncer a les tietes porugues perquè ningú, i més gent com en Duran, no els hi encolomi una preferent. El seu pla, la tercera via, sona a fum, a res i ja deu començar a ser hora que s'adonin que el nebodet que parla tan bé i és tan ben educat, ha perdut els estreps i comença a fer petarrells i ja no sap massa, o ho sap més del que ens pensem, el que diu i que tota l'educació i les bones maneres es dissipen airades ja no per la boca, més aviat, com fan els bous, pels dos forats del nas.

Comentaris