Gent tremendament curta

Dissabte 21 de setembre 2013

Esperanza Aguirre al círculo equestre de Barcelona dient bestieses sobre si s'ha de catalanitzar Castella, si ja està bé del café, con o sin leche, para todos, uniformitzar i tractant en Mariano como el corto. En Toni Albà la tractava de curta al twitter. Crec que no erra. En Mariano és tonto, potser sí, i no deu ser gaire llarg. La dona que ho manifesta em temo que deu ser curta i malparida i no se n'adona. De gent així n'he coneguda i en conec. Crec que deu formar part d'aquesta mena de personatges perillosos, molt perillosos, que em fan por. Ho esguerren tot i compliquen la vida a tot Déu. Ara la dona ens va de policia bo, el que et vol ajudar i és còmplice del que et fot les hòsties i t'ensorra. Gens creïble. Cap i a la fi, passi el que passi, les culpes sempre seran nostres o dels altres, mai seves. Gent inerràtica, educats en una ideologia molt primària evolutiva en base a estructures megalítiques i encarcarades orientades a satisfer sols el seu atresorament i les seves necessitats. Variacions simples de l'anacronisme enquistat transmès generacionalment sense transformacions palpables i incapacitat per promoure cap mena de canvi que no vagi més enllà del tuf hipòcritament entès de sagristia. Desolador. Si només fóra gent tremendament curta, em quedaria molt tranquil, el problema està en voler ser cavall i no s'ha passat de burro, no adona-te'n i voler manar amb la senyera de la raó absoluta pel sol fet que una colla de desinformats i uns altres d'interessats t'han votat alguna hora. Lamentable. 

Comentaris