Generacions que m'agraden

Divendres 13 de setembre 2013

Una cosa que em puc estalviar: el mercat de música viva de Vic. No vol pas dir que no m'arribi fins a l'Atlàntida, a quatre, potser dues, passes de casa. A Plaça hi aniré a treure el cap o a dar el vol. Poca cosa més. No m'interessa. No és altra cosa, només és un mercat. Es ven el què la gent vol i la gent, pel sol fet que moltes vegades es compri fum, consumeix el que consumeix. El mercat que m'agradava va estar un altre. Ara massa música immediata, pel meu gust no massa bona, però no sóc ningú per opinar de gustos ... tinc el meu i el que faci el ramat em sol molestar sincerament. Intento evitar la intoxicació del que fa tothom, si m'agrada ho puc tolerar i si no, per ara bons. M'agrada el criteri i la gent que defensa el seu, com avui la Mònica, la Terribas, a la ràdio, amb la Camacho, quina histèrica!, té el seu caràcter, hòstia, el seu criteri també, no baixa del burro per res, però també es creu les seves mentides i s'embolica, contradiccions a dojo ... les hi han desemmascarat totes, una darrera l'altra. Com m'agrada aquesta generació, uns més que altres i uns molt, altres poc i altres molt poc, és veritat, però són el nostre futur. M'hauria haver estat com ells. La història ens situa a l'època que atzarosament ens toca viure. He fet el meu camí, el relleu l'agafen ells. La generació de la Mònica, del Pep, d'en Marius, d'en Capdevila, d'en Soler ... cadascú en les seves coses bones i dolentes, però m'agraden per la claredat del que diuen, del que volen i del que saben. Gent preparada. Per cert, en Sandro també forma part de la generació, oi? Quina diferència. Déu nostre amo i senyor va plantar de tot a la vinya. Sap altres coses. Em dec equivocar. Manies meves de maduresa.

Comentaris