Cacanòries

Divendres 27 de setembre 2013

Just davant de casa hi ha un basar xinès immens on hi venen de tot i, si haig de ser sincer, on no em veig amb cor de poder comprar-hi res. Avui la Cristina ha anat a portar la Berta a Calldetenes i llavors havíem d'anar al super, ens ve de pas. Odiós tot plegat. M'ha dit que m'esperés al carrer. Mentre arribava, he badat mirant l'aparador dels xinesos. Tot un gran aparador farcit d'objectes de decoració. No en compraria cap i dubto que algú proper n'arribés a comprar-ne i, si ho fes, seria per fer una bromada de pa riure o opositar perquè li tiressin pel cap. Tampoc sóc ningú per opinar de gustos i si uns objectes són de bon o de mal gust. No és el meu, però considero que els objectes, els mobles, la decoració, els quadres, la vestimenta, l'absència o no de llibres en una llar ... diuen molt del que hi viu, porta un llenguatge implícit ... objectes barats de poca qualitat els que he vist aquesta tarda de divendres i no eren figures cares i pretensioses de porcellana de gust força parell oferidor de similar sensació, d'aquesta mena d'objectes a cals pares en dèiem cacanòries.