Música de tardor

Diumenge 22 de setembre 2013

Entre ahir i avui escoltar, en vínil, el llac dels cignes de Tschaikowsky, versió de la simfònica de Boston dirigida pel japonès Seiji Ozawa. Música de tardor, de valsets plens de sensibilitat, empeltats d'una bellesa trista, supuradors de melangia i d'un sentimentalisme fred parell a la ciutat que els deuria haver escoltat per primera vegada. Música russa, de Sant Petersburg. Mai oblidaré el passeig pels canals del Neva, sol, la gent eren dintre la cabina i s'ho miraven per la finestra, jo estava a coberta tapat amb una manta, brusquinejada, les agulles de Pere i Pau com a referència i tot de palaus tristos en una ciutat freda, malgrat fóra mitjans d'agost. Bellesa melancòlica, música de tardor, música de Tschaikowsky. A Vic estiuet i caloreta, apunt d'anar al mar, a Malgrat, a esborronar-me d'immensitat.

Comentaris

  1. Ramon, aquest apunt és preciós. Ben dit, ben escrit i molt vital. M'agrada!

    ResponSuprimeix
  2. Sant Petersburg ha estat un dels llocs més bonics i tristos que he visitat mai, res a veure amb Florència i la música de Tschaikowsky ho transmet a la perfecció.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari