Com m'enuntge

Divendres 6 de setembre 2013

No sé si perquè som divendres i comença el cap de setmana, estic cansat i amb poques ganes de fer res, fins tot no em ve de gust llegir ni escriure. Ja ho faré demà o demà passat. Ara escolto una xacona de Lully per ràdio. Res d'interessant, massa barroc tot plegat, em carrega i la tancaré. Una mica desinflat pels mals polítics del país. Potser tenen raó quan diuen que aquests són els passos que s'han de seguir, però no m'agraden, no crec amb la legalitat que se'ls vol atorgar als castellans en el procés sobiranista català. Ahir vaig poder escoltar l'entrevista de la Terribas a en Mas. Quan parla sona bé, és convincent i té discurs per a convèncer tietes, iaies i porucs, a mi em decep profundament. Tot es retarda ... les paraules són ambigües i carregades de retòrica innecessària ... creïble molt, potser necessari, sí, però enganyós. No es pot demanar  a l'altra banda que t'escoltin i t'entenguin, no ho han fet mai ni ho faran i l'egoisme dels quatre vividors d'aquí els mou només volen ensorrar les aspiracions dels que volem un futur millor. Volent fer content a tothom, dóna la sensació que no fas content a ningú, només als quatre empanats ignorants o als interessats de tota la vida que els és igual qui mani si van tips i nets. Ens hi juguem masses coses i algunes veritablement importants per a nosaltres, pels nostres fills i pels nostres néts. Espero que el camí endegat sigui sense retorn, massa gent ho volem i no valen ni retards ni retòriques antigues. M'agradaria pensar que la cosa es seriosa i que una petita dosi de por forma part de la normalitat del procés. M'agradaria. poder confiar i tampoc voldria que la presa em faci perdre les sabates i no pugui caminar. La pega està en no confiar en la mentalitat convergent, un problema i, segurament, meu i personal ... no ... aquesta gent no em donen confiança. Façana aparent de control i poca claredat, sensació de confusió. Ara hi ha més presa que confiança. Necessitat de supervivència. Com m'enutge.

Comentaris