Missa Dei filii
Divendres 20 de setembre 2013
Ahir vaig entrar a quarts d'una del migdia a Catalunya Música. Normalment a aquesta hora acabo d'escoltar el matí de Catalunya Ràdio, però molts dies a les dotze tocades li faig el salt a la Terribas. A les onze comencen els minoristes del matí fins a la una. Una colla de personatges que imiten a polítics i a gent de la faràndula. Pretenen fer riure i, a vegades, en fan una mica. Em solen cansar i trobo que fer-los allargar dues hores és excessiu, en una hora n'hi hauria ben prou. A la Mònica Terribas el tema de l'humor no se li escau, la informació i les entrevistes un altre tema. D'humor en sabia un pou més en Fuentes i no em desagradava gens. Els orígens es noten. A la una, si no he canviat abans, peti qui peti, salto de dial. Els optimistes són insuportables i l'histèric de l'Àngel Llàcer que l'aguanti qui vulgui, jo en sóc incapaç. Insuportable. Ahir es va escaure l'audició de la missa Dei filii del músic bohemi Jan Dimas Zelenka, contemporani de Bach. Feia temps que no escoltava, mai sencer, entrades i sortides del despatx, una peça que m'agradés tant en una primera audició passatgera i fugissera. Normalment el que posen a aquella hora ja ho he escoltat o ho solo tenir i, si no ho he escoltat o no ho tinc, puc viure tranquil·lament sense tornar-ho a escoltar o tindre-ho. Aquest no ha estat el cas. Me la faré cagar pel tió a casa dels cunyats de Calldetenes. És una d'aquelles peces que voldria tenir en compacte. No m'he plantejat baixar-me música clàssica d'internet per guardar i escoltar, no m'agrada com sona. Escoltar música religiosa em provoca, semblarà una ximpleria, una mena d'agraïment al llegat cultural que ens ha tramés l'església per la preservació del patrimoni artístic, en aquest cas la música, i com ens ho ha fet arribar. Ens agradi o no, han estat els únics capaços de vetllar-ho, dubto que ningú més ho haguera fet. Sigui com sigui o de la manera com s'hagi fet, molts ara en podem gaudir i els que no ho fan s'ho perden. Moltes coses s'han fet pitjor. L'art perdura i alleuja la vida dels que en podem gaudir. Gràcies.
Ahir vaig entrar a quarts d'una del migdia a Catalunya Música. Normalment a aquesta hora acabo d'escoltar el matí de Catalunya Ràdio, però molts dies a les dotze tocades li faig el salt a la Terribas. A les onze comencen els minoristes del matí fins a la una. Una colla de personatges que imiten a polítics i a gent de la faràndula. Pretenen fer riure i, a vegades, en fan una mica. Em solen cansar i trobo que fer-los allargar dues hores és excessiu, en una hora n'hi hauria ben prou. A la Mònica Terribas el tema de l'humor no se li escau, la informació i les entrevistes un altre tema. D'humor en sabia un pou més en Fuentes i no em desagradava gens. Els orígens es noten. A la una, si no he canviat abans, peti qui peti, salto de dial. Els optimistes són insuportables i l'histèric de l'Àngel Llàcer que l'aguanti qui vulgui, jo en sóc incapaç. Insuportable. Ahir es va escaure l'audició de la missa Dei filii del músic bohemi Jan Dimas Zelenka, contemporani de Bach. Feia temps que no escoltava, mai sencer, entrades i sortides del despatx, una peça que m'agradés tant en una primera audició passatgera i fugissera. Normalment el que posen a aquella hora ja ho he escoltat o ho solo tenir i, si no ho he escoltat o no ho tinc, puc viure tranquil·lament sense tornar-ho a escoltar o tindre-ho. Aquest no ha estat el cas. Me la faré cagar pel tió a casa dels cunyats de Calldetenes. És una d'aquelles peces que voldria tenir en compacte. No m'he plantejat baixar-me música clàssica d'internet per guardar i escoltar, no m'agrada com sona. Escoltar música religiosa em provoca, semblarà una ximpleria, una mena d'agraïment al llegat cultural que ens ha tramés l'església per la preservació del patrimoni artístic, en aquest cas la música, i com ens ho ha fet arribar. Ens agradi o no, han estat els únics capaços de vetllar-ho, dubto que ningú més ho haguera fet. Sigui com sigui o de la manera com s'hagi fet, molts ara en podem gaudir i els que no ho fan s'ho perden. Moltes coses s'han fet pitjor. L'art perdura i alleuja la vida dels que en podem gaudir. Gràcies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada