Encara amb les mateixes dèries
Dimarts 17 de setembre 2013
És probable que m'expulsin d'allà on sóc: d'Europa. Segons com m'estimo més estar-ne fora que estar dintre del Reino. M'ho miro així. Política de la por, del mascle dominant i maltractador, de la persona gota intel.ligent que actua per impulsos, el que no argumenta res, el que només imposa, el que fa veure que ofereix diàleg, només el seu o brinda tast de xarop d'estopa. Ràpid, molt ràpid en Roca Junyent a la Vanguardia española d'avui. A la burgesia catalana menys castellanitzada sembla que els hi ha entrat sobtadament la pressa. També els hi va entrar quan es va perdre Cuba i no els va costar gens rescatar la senyera del catalanisme i vinclar-se de nou als peus del castellanisme més ranci i tronat. De moment a esperar i a escoltar bestieses. Sembla una contradicció. Jo sempre n'he tinguda de pressa, i molta, i també vull decidir i votar, no cal que el senyor Roca m'ho recordi. Dec anar de savi. Durant trenta-cinc anys la pressa no els ha pas fet córrer. Em tindreu a la vostra disposició i seré dels que us faré apressar. No us deixaré de petja, però de la vostra pressa no me'n refio, per la simple raó que no us crec massa, em fa por que em pagueu amb una sortida de gos d'aigües, poca confiança m'heu demostrat i em dol de tot cor no poder-hi fer més. Us acompanyaré i seré fidel, perquè vull arribar a on toca. Endavant. La independència, la dignitat de ser el que es vol ser, sempre ho he considerat com una elecció moral, política, social i personal. El vessant econòmic hi té a veure i és important, però el trobo secundari, ja hi arribarem amb el treball i amb la feina ben feta. Primer cal arribar i encara no som pas pobres del tot. Una mica de dejuni potser ens anirà bé i tot. A vegades em solo imaginar que bona part de la crescuda independentista ve determinada pel malviure que comporta la delicada situació econòmica. Les rendes de les classes mitjanes, les que fan rutllar i dinamitzar la societat, han minvat escandalosament. La rapidesa i les ganes d'acceleració deuen venir d'aquí. És el que m'imagino. Els sentiments també hi deuen ser, ho espero, ho crec i sembla que ho puc saber encara que faci el paper del desentès. La impossibilitat de reformar Castella també hi ajuda i en Roca ho deu saber més que ningú. Tot plegat, ràpid, molt ràpid ... ja és hora que en deixi de parlar.
És probable que m'expulsin d'allà on sóc: d'Europa. Segons com m'estimo més estar-ne fora que estar dintre del Reino. M'ho miro així. Política de la por, del mascle dominant i maltractador, de la persona gota intel.ligent que actua per impulsos, el que no argumenta res, el que només imposa, el que fa veure que ofereix diàleg, només el seu o brinda tast de xarop d'estopa. Ràpid, molt ràpid en Roca Junyent a la Vanguardia española d'avui. A la burgesia catalana menys castellanitzada sembla que els hi ha entrat sobtadament la pressa. També els hi va entrar quan es va perdre Cuba i no els va costar gens rescatar la senyera del catalanisme i vinclar-se de nou als peus del castellanisme més ranci i tronat. De moment a esperar i a escoltar bestieses. Sembla una contradicció. Jo sempre n'he tinguda de pressa, i molta, i també vull decidir i votar, no cal que el senyor Roca m'ho recordi. Dec anar de savi. Durant trenta-cinc anys la pressa no els ha pas fet córrer. Em tindreu a la vostra disposició i seré dels que us faré apressar. No us deixaré de petja, però de la vostra pressa no me'n refio, per la simple raó que no us crec massa, em fa por que em pagueu amb una sortida de gos d'aigües, poca confiança m'heu demostrat i em dol de tot cor no poder-hi fer més. Us acompanyaré i seré fidel, perquè vull arribar a on toca. Endavant. La independència, la dignitat de ser el que es vol ser, sempre ho he considerat com una elecció moral, política, social i personal. El vessant econòmic hi té a veure i és important, però el trobo secundari, ja hi arribarem amb el treball i amb la feina ben feta. Primer cal arribar i encara no som pas pobres del tot. Una mica de dejuni potser ens anirà bé i tot. A vegades em solo imaginar que bona part de la crescuda independentista ve determinada pel malviure que comporta la delicada situació econòmica. Les rendes de les classes mitjanes, les que fan rutllar i dinamitzar la societat, han minvat escandalosament. La rapidesa i les ganes d'acceleració deuen venir d'aquí. És el que m'imagino. Els sentiments també hi deuen ser, ho espero, ho crec i sembla que ho puc saber encara que faci el paper del desentès. La impossibilitat de reformar Castella també hi ajuda i en Roca ho deu saber més que ningú. Tot plegat, ràpid, molt ràpid ... ja és hora que en deixi de parlar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada