Restar callat

Diumenge 1 de setembre 2013

Es sol dir que estem en una etapa històrica de molta mediocritat, en una etapa que s'han fet i es fan les coses molt mal fetes. Jo no m'ho crec i, a més, no m'ho crec gens. Sóc dels que considero que sempre ha estat igual i el que compta és avançar i voler aconseguir un món millor. No conformar-se mai amb el que es té i no voler més del que es necessita. Sempre es pot millorar personal i globalment. El que pot passar és que les noves tecnologies de la informació, el major grau de coneixement general, els idiotes hi continuen essent igual, fa possible que la gent sàpiga més coses i es desemmascarin amb més facilitat els que ens han portat a la situació actual. Fins ara podien fer més la seva sense que ningú ho sabés, menys informació, menys xarxes i més ingenuïtat els donava una impunitat que ara sembla que no tenen. Trobaran altres mecanismes, això segur i no en dubto. Avui he llegit una d'aquelles frases que es pengen al núvol i la trobo encertada, no deixa de ser una frase carregada d'intencions: aquesta generació s'arrepentirà, no pel què hagin fet de malament els dolents, si no pels que resten callats. El meu dilema està si estic en els que diuen alguna cosa o sóc dels que calla i vaig tirant mentre la cosa no m'afecti més del que es consideri necessari. Dilema mancat de visió revolucionària, només una necessitat. Potser sí que la utopia és allò de començar a caminar mirant la ratlla de l'horitzó i no arribar-hi mai, però sempre amb l'esperança d'avançar per tu i pels altres.

Comentaris