Dolenta
Diumenge 15 de setembre 2013
No és que no et vulgui ni que t'estimi, t'estimo en bogeria. No podria viure, de fet, no puc viure sense tu, però no vull que facis res del que jo no vulgui. Hauries d'estar sempre contenta. Vetllo pel teu bé. Et dicto les mes meves normes, les teves sempre solen ser equivocades. Et dono lliçons, tu no saps gairebé res del món ni de la vida. T'ensenyo a comportat-te, sempre sols estar arrauxada i emprenyada i no és bo. T'ensenyo tot el que has de saber, els teus et van ensenyar coses en una mena de llengua estranya que no val per res, la bona és la meva i no cal saber-ne d'altres. Et mano de tot el què has de creure i ho faig de bon cor i, fins i tot, et prenc i t'administro els diners que et guanyes, et dono els que necessites per a subsistir i encara et queixes i mai en tens prou. Ets dolenta amb gust i ganes i mai vols reconèixer el bé que et faig. Ara et vols divorciar, per què? Sempre t'he tractat com et mereixes: només bé, pensant sempre en el bé comú i no entenc les teves queixes, poc ho havies fet fins ara i sempre et passaven els enutjos en poca estona i més quan et feia arribar quatre calés de més que, de fet, te'ls havies afanyat tu, és cert, no ho puc negar, però, no oblidis que sempre has tingut les mans foradades, llavors estaves un temps contenta. Ara et noto rebotada, per què? No ho entenc. Em deixaràs sol? No et podré alliçonar i no et podré administrar, no t'adones que no saps fer res i que no pots anar sola pel món? Em faràs infeliç i serem els dos més pobres, dolenta més que dolenta, no t'entenc. Metàfora.
No és que no et vulgui ni que t'estimi, t'estimo en bogeria. No podria viure, de fet, no puc viure sense tu, però no vull que facis res del que jo no vulgui. Hauries d'estar sempre contenta. Vetllo pel teu bé. Et dicto les mes meves normes, les teves sempre solen ser equivocades. Et dono lliçons, tu no saps gairebé res del món ni de la vida. T'ensenyo a comportat-te, sempre sols estar arrauxada i emprenyada i no és bo. T'ensenyo tot el que has de saber, els teus et van ensenyar coses en una mena de llengua estranya que no val per res, la bona és la meva i no cal saber-ne d'altres. Et mano de tot el què has de creure i ho faig de bon cor i, fins i tot, et prenc i t'administro els diners que et guanyes, et dono els que necessites per a subsistir i encara et queixes i mai en tens prou. Ets dolenta amb gust i ganes i mai vols reconèixer el bé que et faig. Ara et vols divorciar, per què? Sempre t'he tractat com et mereixes: només bé, pensant sempre en el bé comú i no entenc les teves queixes, poc ho havies fet fins ara i sempre et passaven els enutjos en poca estona i més quan et feia arribar quatre calés de més que, de fet, te'ls havies afanyat tu, és cert, no ho puc negar, però, no oblidis que sempre has tingut les mans foradades, llavors estaves un temps contenta. Ara et noto rebotada, per què? No ho entenc. Em deixaràs sol? No et podré alliçonar i no et podré administrar, no t'adones que no saps fer res i que no pots anar sola pel món? Em faràs infeliç i serem els dos més pobres, dolenta més que dolenta, no t'entenc. Metàfora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada