A tot, a tot.

Divendres 23 de maig 2014

Sensació envers als que van a missa a pregar per la seva ànima perquè el bon Déu els salvi de les penes de l'infern, aquells que sembla que els hi agradi fer viure a la resta dels mortals l'infern a la terra amb l'excusa, amb la justificació que ells sols se l'han buscat. Aquest matí m'ha passat pel cap que n'escoltava un que s'adeia a aquest perfil. Divendres. Cansat i místic, còctel explosiu. Avui el president de la Caixa al matí, a la ràdio. No m'agrada gens ni el que diu, ni el que pensa, ni com ho diu, ni el to capellanesc de persona creient poc cristiana que fa servir. He conclòs que no representa, malgrat una bona argumentació emprada, la gran professionalitat i una magnífica eficàcia i eficiència, res del què jo vull per a mi ni per a ningú. Fuig de tot el meu imaginari, de la manera d'entendre el model econòmic, el social, la solidaritat, i no em val l'obra social, sols deu ser per rebaixar imposts, si no, naranjas de la China, i de la concepció de país potser cal més que no en parli. No representa ni vol el país que jo vull i intento lluitar per arribar-hi. Perpetuació de la misèria que ja tenim i avortament, aquest consentit i vàlid, de qualsevol mena d'il·lusió i capar l'alegria, la de viure, la que no dóna ni els diners ni l'excés de treball. Rica descompensació. Sensació personal. Connivent amb els que han portat al desastre econòmic, encara que l'entitat que presideix ha estat de les que més bé se n'escapen, sense eximir-lo, de cap de les maneres, d'encobrir moltes de les males praxis de molts dipositaris poc transparents i fent ús d'una capacitat innata de fer l'orni i els ulls grossos a tot, a tot.