Es marceix

Dimecres 28 de maig 2014

Hauria de poder saber escriure una història llarga d'amor que no sigués carrinclona. M'agradaria que pogués ser imaginativa, un xic, o molt, platònica i que els personatges ben podrien ser una mena de strangers in the night d'estar per casa, una gent que un bon dia es troben sense saber gens perquè, fruit de la casualitat i puguin ser capaços de viure una història que mai s'haurien imaginat. Seria bo poder-ho arribar a fer. Necessitat eterna. Gairebé tots hem viscut històries que s'hi podrien assemblar, mai ideals pel fet que la idealització sol ser irrealitzable, utòpica, amb afany de perfecció imperfecte, i a tots ens ha agradat o ens podria agradar reemprendre o recomençar de nou immersos en noves situacions i en nous registres. Il·lusió que la manca de passió apaivaga i mata de fàstic. Segurament tampoc caldria una història truculenta de bolero arremangat sense obviar-la si fora el cas, més no me l'estimo pas. Registre i món diferent al meu, malgrat l'atracció que se'n pugui derivar. Records del passat que no es corresponen amb el present i tampoc en un futur que, sense ser astròleg, no se'm presenta gaire diferenciat del present. El temps, el passat, el present i el futur, com aquella rosa de Sant Jordi, esplèndida quan es compra, sempre acompanyada pel somriure de la noia mona que te la ven. Al cap de poc marcida i l'any a sobre resseca. Recomençar el ritual l'any a sobre. El pas del temps. Voler rejovenir quan estàs envellint. Deu ser que he estat llegint Salter. Donar poca corda al que es fa sempre i capacitat de, concepte molt nou i modern que no sé massa si m'agrada, reinventar-se. Tampoc n'entenc massa el significat. Al meu món se'n sol dir tirar endavant endreçadament amb alts i baixos i amb un got de vi per fer tirar avall els mals tràngols. Voler conèixer i experimentar, exploració de noves vies, de noves opcions, que, segur, el dia a dia les dificulta molt sempre que no siguin imaginàries i poc reals. Certesa no ofertora de material per escriure si no és inventat o idealitzat per un món interior i fet a base de pensaments i somnis d'escàs compliment que et fan mantenir viu i esperançat del poder-se llevar cada diu sense cap història terrenal apassionada, poc a veure amb el pensament, poc. Plou i és bonic mirar per la finestra. M'agrada la pluja i continuo escoltant Cohen mentre escric.