Emoció infinita

Dissabte 31 de maig 2014

Ni aquella mena de capellanet anomenat Anton Costas el convenç. Es podria reformar la constitución, es podria, avui deia el presidente. Paraules vanes i buides de contingut. Parlar per parlar i dir per dir. Si existe un choque de trenes es porque alguien va por el camino equivocado. Cançó massa sentida en tots els àmbits per boca d'aquells que mai erren i que solen errar tant o més que els altres. Em plac d'anar per mal camí. Deu ser per on vull anar, malgrat la possibilitat d'errar. Errar sol ser igual de bo com ho deu ser rectificar. Dolent és no creure's errar mai i mai rectificar. Aquest deu ser el seu cas. No crec massa que sigui el meu i no vaig ni de llest, ni de savi, ni de res ... intento ser jo mateix. La culpa, sempre donar-la als altres, per què? Obviar. Personatges massa tòxics a Sitges aquests dies. Anguniós. Personatges que no se n'han sortit. Inútils. Titelles ben apeixats a sou de gent amagada que els hi mou els fils i ens dóna pel sac als que no volem ser titelles de ningú. Radical. Cobdiciosos. Cada dia més empobrit, més migrat i amb més afany de fugida al no sé on i al voler arribar. Em fastiguegen els que donen les culpes als demés i els requi afrontar responsabilitats pròpies sigui al món, a la societat, a la feina o a l'entorn domèstic. No hi puc fer més. Aquesta tarda plourà. No sortiré. No tinc res a fer. A hores d'ara ja porto el pijama. Llegiré. Acabaré el metge, llibre dolent, reprès desprès d'un més llarg deixat a la taula auxiliar del menjador i escoltaré Wagner. Ara, mentre escric, escolto un recull de tangos d'Astor Piazzolla ... adios Nonino, Oblivion, invierno porteño, libertango, milonga del ángel ... què més es pot oferir ... música trista i melangiosa ... meravellosa, que, a hores d'ara, segur, no hauria d'escoltar, me'n convindria una altra i no sé pas massa quina. La tristor i la melangia no son bones companyes del viatge permanent per la vida, ho sé, massa i tot. No conviden a l'alegria ni a la plena satisfacció de res. Estat d'ànim. A les nou a dormir i a veure clarejar el diumenge primer de juny. Emoció infinita.