El cel de les oques

Dimarts 13 de maig 2015

Editorial trencador de la Terribas avui a les sis del matí. A la Rússia de Putin, a hores d'ara, potser, estaria, ja, disseccionada en algun institut forense de Moscú o de Sibèria. Potser. També hauria pogut passar com a León. No pas per revenja. Hauria pogut passar. Parlar massa clar i inculpar públicament, sense escarnir, al que presideix una llotja molt concreta i no fa pas les coses del tot com s'han de fer, incomplint permanentment el setè, el vuitè i el desè manament de la llei de Déu és arriscat, però s'ha de fer. No sabria què dir. No passa res. Cap mena d'inculpació ni de responsabilitat. No es matarà pas a l'autora de l'editorial trencadora. No estem a Rússia. Afortunadament estem a Espanya. Irònica immensa fortuna. No venjança. Fora irracionalitat. Actituds d'altres èpoques, aquelles en que les pistoles servien per matar sindicalistes i eixelebrats. Rebien. Ahir va rebre una persona autoritària que diuen que ocupava deu càrrecs. Condemna total. Gens justificable. Les coses són com són i passen com passen. Goig de funeral en una de les catedrals gòtiques més imponents d'Europa. Cel guanyat abans d'entrar-hi. La terra no tremolarà i els àngels refilaran. La terra només tremola llevant enllà perquè no sé què falla i es veu que una colla d'errades i d'informes amagats, desmentits i negats, com les tres negacions de Pere, ho van preveure, però no era bo que se sabés. La terra trema. Han errat, els altres. El gran patriota espanyol i cristià de la llotja reclamarà indemnització. Que es foti el bé públic. To pa mi i na pa los otros i, si s'ha pecat, sempre queda el sagrament, el de la confessió. La seva veritat, la confessada al confessionari, la que preval. La terra no trema. Violar el vuitè manament sense remordiment. Enfilar-se cap al cel, al cel de les oques, el dels rics miserables embadocadors i sentir-se l'amo del tros.