No hi ha límit

Dissabte 24 de maig 2014

M'explicaven que als cinc anys ja llegia, en castellà segurament, aleshores tot es feia així. Gressol, crec que aquest era el nom del primer llibre de lectura en català que em va arribar a l'escola, un recull de narracions breus que desconeixia llavors, i el zoo d'en Pitus el segon, més tard el cavall fort i la resta els que he anat llegint fins ara. En llengua pròpia vaig començar a llegir quan corrien temps de quart de primària, llavors se'n deia ingreso. La educación general básica la vaig començar a cinquè. Petit apunt biogràfic. La iaia m'amagava els llibres si m'hi encantava massa. Segon apunt biogràfic. Deia que explicaven mentides. Potser és veritat, a tots ens agrada una mica viure enganyats i, als que menys s'ho pensen, encara els hi agrada més. Pobra dona, no s'adonava que els llibres obren portes imaginàries i amplien registres mentals. Consciència plena de provenir d'un món on no es llegia. El pare alguna cosa, poca i mai cap novel·la, la resta de la família res de res, van néixer per a treballar i per tirar endavant en temps molt complicats i difícils i prou se'n van sortir. Començar a llegir de petit quan vaig ser capaç de lligar les primeres síl·labes, vés a saber perquè i com. L'escola, els companys, un mateix ... mèrit personal i compartit. Em costa, i no ho solo admetre, em molesta, el postulat dels que em diuen que el llegir t'ha d'agradar i que hi has d'estar acostumat. Desídia. Certa ignorància. Desacord profund. Tothom és lliure de llegir o no, faltaria més. Visió personal i poc objectiva. Ho veig des d'una altra perspectiva molt particular. Llegir com a hàbit, com a fonamentació de la cultura de l'esforç volgut, aprenentatge constant, del voler conèixer, del voler saber, de l'intent permanent de fugir, no pas l'única sortida, no pas, de l'estultícia de creure en veritats absolutes quan no se sap ni es vol saber res, veritats que es mostren com a miratges del desert de la inconsciència més eixorca envernissadora de la por d'endinsar-se en el plaent abisme del sempre estar assedegat de saber i de lectures sabent que mai, mai, es serà capaç d'assolir-ne la més mínima part dels objectius. No n'hi ha mai prou. No hi ha límit. La ignorància sol limitar i no té límits.