Aquella bona gent

Dilluns 12 de maig 2014

Atabalat del baix nivell de la campanya de les europees. Dolenta. Ningú s'aguanta. Votaré per responsabilitat i per donar suport a algú. Em costa. Masses ninots dels poders superiors. Sols atacar al rival i cap solució raonable a res. Propostes que ni ells mateixos se les deuen creure. Votaré. M'esborrona més la banalització del feixisme per part de gent que no el van viure ni el van conèixer, jo de resquitllada, i em molesten els que el recolzen, aquells que aparentment semblen bones persones i que, no, no ho deuen ser del tot; com a molt són idiotes, ximples i intel·lectualment suen una brutícia que put des de dues hores lluny. Egoistes, també, ben cert i creients, molts, d'aparença i, altres, de necessitat, alguns de convicció. Poca cosa més. Formalismes, formalitats i fatxenderia que emmascara el què realment són. Ignorants complaguts amb convicció de voler assolir un objectiu: un món que mai serà millor, un món fonamentat en ideals migrats de petits burgesos morts de por que els altres, els diferents que no saben ni sabran mai com són, els hi puguin prendre tot. Sociologia de la història. No dic cap bestiesa. Teoria de manual.