Diumenge, homes i dones sols als cafès

Diumenge 18 de maig 2014

El diumenge el matí és l'estona que més em sol agradar de la setmana, només unes hores i molt concretes, la resta em sobra. No em cal anar al cafè a llegir el diari. Abans ho feia, ara no; un llençol que he perdut o he deixat perdre. Si alguna hora ho faig, m'està molt bé, però, faci el que faci, vagi al cafè o el prengui a casa, ho necessito fer sol i sense companyia. Moments que no em cal la família, ni la meva, ni la dels altres, ni ningú, fins i tot em pot arribar a atabalar un passavolant que vulgui conversa. Sol acompanyat del plaer d'estar sol. Conforta aquella hora plena d'homes i de dones sols als cafès prenent cafè i llegint manipulacions tendencioses escrites tot fent ús d'una mena de particular missa comunicativa sense presses englobada en el dia més insípid de la setmana. Europa. A Brussel·les, sensació de matinals de diumenge molt ben aprofitades. Cafès silenciosos, antics, a on gairebé ningú alçava la veu. Homes i dones solitaris, en pocs llocs n'he vists tants i tantes, i sense animals, els inconscients substituts de la soledat pels que no la saben viure i els costaria reconèixer-ho obertament. Parer personal. Saber viure sol, un mèrit i un aprenentatge. A estones la companyia abroma i calen espais silenciosos, sense música, sense soroll, i els refugis, els llibres, la filosofia, la música ... em fa preguntar, ximpleria, si no amaguen similars mancances a substituir com ho podria ser un excés de companyia humana, animal o tecnològica.