Els que no en viuran

Dimarts 6 de maig 2014

Amè i intel·ligent en Sala Martín. Mentre la dona no parli, tan bona és una teoria com una altra. I si és l'amant? Grolleria del debat polític. Intel·ligència enfrontada a ximpleria i a quelcom que va més enllà de la mediocritat. Navarro, Cospedal, Fernández Díaz, Cañas, Rajoy, Arias Cañete i tants i tants ... ai ... masses. Ignorants. Remuntar temps llunyans propers, la segona república, la dels avis quan eren joves. Grans oradors: Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Francesc Cambó, José María Gil Robles, Niceto Alcalà Zamora, Negrín, Martínez Barrios, Ortega y Gasset, potser venedors de fum ... potser sí ... polítics, com els capellans, sermons i prou, però, ostres, quin pòsit, quin nivell! Aleshores, la gran pega, distància insalvable entre polítics i poble. Res a veure amb la situació actual. Formació, cultura, bagatge, estatus social ... i un poble d'ignorància endèmica incapaç d'entendre res i, com els avis, no sabia de lletra pel simple fet que mai ningú s'havia preocupat que en sabessin. Ara, l'inrevés, els formats no volen saber res de la política. Els educadors semblen haver abdicat a tot i a deixar sense pare el segon pilar republicà. Parer personal. Alguna llambregada, escadussera, cert, d'oradors de certa brillantor; en Duran, un penques, un vividor ... en Junqueres, en Bosch, en Mas, preparats, els que, a la curta, no viuran de la mamella, els altres a perpetuar-se.