Gaudi folklòric

Diumenge 4 de maig 2014

Ahir vaig tenir la sensació de perdre la tarda i d'emportar-me una enrabiada estèril i inútil, de les que serveixen per a fer enriolar als que t'escolten. El viatge, el dinar i anar a visitar, per fora, la restaurada maternitat de les Corts, el millor que em podia passar; la resta, el partit, una merda. Enrabiat i manifest. No em valen les excuses de que els equips passen cicles, és veritat, que factors interns i externs han incidit en el rendiment de l'equip ... potser sí ... però no, no em val. Deu ser qüestió d'estadística incidental. Sense implicació no hi ha èxit, sense esforç no s'aconsegueix res i la sort no resulta ser un bé permanent. Feina mal feta i poc treballada. Dos anys llargs sense planificació. Pocs treballen i els que més ho fan, els menys rellevants. Els que venen més samarretes, vegeten i els deixen vegetar. A la tele no es veu massa, perspectiva diferent, i al camp una realitat que fa crispar. Caminar i no córrer. Desídia i poca implicació tolerada. Equip gris, sense esperit, amb poca ànima imatge viva de l'absent recolzat per la premsa subsidiària i subvencionada dels que tant ens estimen com a nació, els que voldrien que siguéssim com el que va ser l'equip ahir, una mena de col.lectiu gris, impersonal i folklòric per a gaudi de turistes i desesperació nostra.  

Comentaris

  1. No es pot guanyar sempre. Sí que es pot estimar sempre.
    El Barça està en hores baixes però jo l'estimo igual. És allò de: 'Estima'm quan menys m'ho mereixi perquè és quan més ho necessito'

    ResponSuprimeix
  2. Els que hem fet esport sabem molt bé que no es pot guanyar sempre. Ho sabem. L'esforç al màxim i intentar fer-ho bé. No és el cas. Caminen i no s'ha planificat res. Feina mal feta. Estimar? L'estimaré sempre, com també estimaré Catalunya si els catalans voten en Duran i Lleida de president de la República. Llavors Catalunya no necessitarà que li diguin que l'estimin, potser caldrà que li diguin el què realment té i vol. El Barça van votar al Sandro, l'amagat, i tenim el que tenim.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari