Gaudi folklòric

Diumenge 4 de maig 2014

Ahir vaig tenir la sensació de perdre la tarda i d'emportar-me una enrabiada estèril i inútil, de les que serveixen per a fer enriolar als que t'escolten. El viatge, el dinar i anar a visitar, per fora, la restaurada maternitat de les Corts, el millor que em podia passar; la resta, el partit, una merda. Enrabiat i manifest. No em valen les excuses de que els equips passen cicles, és veritat, que factors interns i externs han incidit en el rendiment de l'equip ... potser sí ... però no, no em val. Deu ser qüestió d'estadística incidental. Sense implicació no hi ha èxit, sense esforç no s'aconsegueix res i la sort no resulta ser un bé permanent. Feina mal feta i poc treballada. Dos anys llargs sense planificació. Pocs treballen i els que més ho fan, els menys rellevants. Els que venen més samarretes, vegeten i els deixen vegetar. A la tele no es veu massa, perspectiva diferent, i al camp una realitat que fa crispar. Caminar i no córrer. Desídia i poca implicació tolerada. Equip gris, sense esperit, amb poca ànima imatge viva de l'absent recolzat per la premsa subsidiària i subvencionada dels que tant ens estimen com a nació, els que voldrien que siguéssim com el que va ser l'equip ahir, una mena de col.lectiu gris, impersonal i folklòric per a gaudi de turistes i desesperació nostra.