Més clar: català

Dimecres 14 de maig 2014

Tinc la fortuna de treballar amb gent agraïda i alguns no pas massa instruïts, certament, però, hi ha de tot i la majoria solen facilitar molt les coses. Tracte planer i directe. Una anècdota: un company em va demanar un poema per a una núvia. Fa de fadrí major. Endavant. Sóc com sóc. No saber ni com posar-m'hi. Remenar per internet i cursileries a dojo. Descartat. Demanar ajuda a la veïna, a la Carme, lectora de poesia. M'acull i m'oferta un poema d'en Salvat. Bonic. Escaient. L'he fet arribar al fadrí i li he dit que no m'he vist en cor de fer-ne cap. No sóc poeta i no passo dels rodolins i de la corranda de Nadal de la feina; tots me l'esperen i es foten un fart de riure. El Nadal sense la corranda d'en Ramon seria diferent. Ho seria. Una núvia es mereix quelcom més, la il·lusió tot s'ho val. Un rodolí i una corranda també l'hi haurien estat bé, però quan llegeix Salvat l'hi està perfecte. Ho ensenyarà a la dona. L'àrbitre, m'ha dit. Em dirà el què i em convidarà a un cafè a la màquina. Satisfet. S'ha tret un pes de sobre. Era el que volia i jo satisfet de tractar amb gent que fan la vida fàcil i que no es dediquen a trobar pèls als ous, sinonímia de complicar, d'amargar i de tocar els collons. Més clar: català.

Comentaris