El to capellanesc

Divendres 30 de maig 2014

A la presó diuen que hi van els lladres i els criminals. A Sitges, unes jornades sobre economia, hi apareixen una sèrie de personatges que ens han manllevat el benestar, els drets fonamentals, la salut, l'educació i ens priven de vida sense occir-nos i no els tanquen gairebé mai a cap presó. Ens maten a pessics i la seva simple presència migra qualsevol mena d'alegria. Cap esperança ni cap confiança donen. Se'ls hi ha passat l'arròs. Només se'ls poden creure quatre ingenus. Quan els escoltes, molts semblen capellans pel to que fan servir. Oratòria tipus Anton Costas, el del cercle d'economia, candidat a tenir en compte quan els manqui un portaveu a la conferència episcopal espanyola, gens de fiar, anguniós. Gent que crema consciències i incita a la revolta. Crispadors incapaços de renunciar a res i fer que els altres renunciïn a tot. No paren d'intrigar i de cercar terceres vies inútils, les vies mortes del seu sistema de vida i de la mort aliena. S'exclamen d'avalots i d'aldarulls llunyans, barris obrers enllà, a ca seva no n'hi ha, curiós. Eixelebrats avalotadors que, a cada hora que passa, semblen més sospitosos d'on venen i qui els porta. Sospita. Emprenyar a la pobra gent que no evadeix, la que paga els seus impostos, que els poden empresonar si fan les coses mal fetes i no pas només un any o al pagament una petita gran multa assumible, la que fa semblar que ho repara tot quan els que evadeixen, defrauden i fan les coses mal fetes són ells. Curiós, massa curiós i no cal usar el to capellanesc, potser millor el del sindicalista abrandat de classe baixa, del tal com raja, perquè aquell to de capellà que reten la mal llet no raja, aquell to enreda, confon i vol fer sentit culpable al que no en té cap culpa. No cal enganyar-nos. Agrairia valentia als avalotadors a anar a tot arreu, a Sitges hi haurien d'estar i no només a on segur que no toca, a Sants. Avui ha parlat en Duran, no ha fet servir el to capellanesc, ha fet servir aquell to de l'emprenyat que va restret i que fotrà a Déu i sa mare per anar bé ell. El que diu no interessa i valdria més que fotés el camp cap aquesta Espanya adorada d'una vegada i ens deixés en pau d'una punyetera vegada. Em pregunto, de què pot parlar un cantamanyanes? És clar, ens pot ensenyar, i en deu ser tot un mestre, la manera de com es pot viure xarrupant de la mamella emplenada amb llet dels diners que massa em costen de guanyar. No sóc pas dels que m'avaloto, només sóc dels dropos que matino per emplenar la mamella de tots els cantamanyanes que viuen en aquesta mena d'estat inútil on em va tocar néixer i encara masses ens hi volen fer perpetuar. Crispant.