Banalitzar
Divendres 19 d'abril 2013
Puc arribar a entendre i estar relativament en contra que tots els afers de corrupció de Convergència i els d'Unió Democràtica hagin esclatat justament ara en ple procés sobiranista i que la Vanguardia Española no en parli massa o ho tracti de puntetes. Un peatge més que ens toca pagar i aquest no és a l'ombra. Foscor total i factura massa elevada. Incidir en què les intervencions a les ITV'S es feia per interès del país. Qui s'ho creu? Jo no i no crec que el país doni per tant. País d'il.lusions perdudes que no cal recuperar, cal crear-ne de noves i el nostre horitzó és un altre. Les estructures i gestions antigues ja no valen. Masses anys de fer-nos creure que anàvem amb una Harley toonejada i la realitat era que anàvem amb unes escarrotxes sense rodes. Banalitzar mai surt de franc i tard o d'hora es paga. Masses empreses subvencionades en diner públic per garantir el pa ahir i la gana i l'atur avui. Desubicacions i sospita de familiars relacionats amb empreses dedicades a desubicar i rebre'n sucoses remuneracions. Apropiació indeguda de país. Dec ser poc patriota pel fet de que em senti atacat per la poca vergonya dels patriotes de fireta que solen confondre el país en la seva persona i els atacs personals amb el d'un país en general. Recalco que recelo molt dels continuats atacs que rebem justament ara. Em fan tant fàstic com els silencis d'aquests darrers trenta anys. Només un percentatge els hi ha donat confiança i no s'ha d'anar més enllà i opto per començar a posar les coses al seu lloc començant per un mateix, ningú és el país i cadascú en forma part ... no sabria com dir-ho.
Puc arribar a entendre i estar relativament en contra que tots els afers de corrupció de Convergència i els d'Unió Democràtica hagin esclatat justament ara en ple procés sobiranista i que la Vanguardia Española no en parli massa o ho tracti de puntetes. Un peatge més que ens toca pagar i aquest no és a l'ombra. Foscor total i factura massa elevada. Incidir en què les intervencions a les ITV'S es feia per interès del país. Qui s'ho creu? Jo no i no crec que el país doni per tant. País d'il.lusions perdudes que no cal recuperar, cal crear-ne de noves i el nostre horitzó és un altre. Les estructures i gestions antigues ja no valen. Masses anys de fer-nos creure que anàvem amb una Harley toonejada i la realitat era que anàvem amb unes escarrotxes sense rodes. Banalitzar mai surt de franc i tard o d'hora es paga. Masses empreses subvencionades en diner públic per garantir el pa ahir i la gana i l'atur avui. Desubicacions i sospita de familiars relacionats amb empreses dedicades a desubicar i rebre'n sucoses remuneracions. Apropiació indeguda de país. Dec ser poc patriota pel fet de que em senti atacat per la poca vergonya dels patriotes de fireta que solen confondre el país en la seva persona i els atacs personals amb el d'un país en general. Recalco que recelo molt dels continuats atacs que rebem justament ara. Em fan tant fàstic com els silencis d'aquests darrers trenta anys. Només un percentatge els hi ha donat confiança i no s'ha d'anar més enllà i opto per començar a posar les coses al seu lloc començant per un mateix, ningú és el país i cadascú en forma part ... no sabria com dir-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada